Cortijo Jurado, fou una vil·la residencial d’esbarjo i edifici de transformació agrícola i ramadera, amb una construcció d’acord als gustos estilistes de la burgesia malaguenya de l’època. Fou construït amb data desconeguda, cap a mitjans del segle XIX pels integrants de la família Heredia, importants industrials de la província malaguenya. La finca manté una estructura tancada i compacte al voltant d’un pati principal, amb accessos a la casa, la capella, la coberta dels carruatges i els estables. Un segon pati s’utilitzava per tasques del camp, i incloïa tres dependències més que eren utilitzades per a la ramaderia que la família posseïa en aquell temps. Davant mateix de la casa s’alça una petita construcció amb una gran xemeneia, que s’utilitzava per preparar el menjar del personal obrer de la finca.
Actualment Cortijo Jurado pertany a la constructora Mirador de Campanillas, S.A., els quals ja disposen de la corresponent concessió de llicència d’obres, atorgada per la Seción de Urbanismo de Odenación Territorial de l’estat, on amb data 29 de maig de 2003, li foren concedits els permisos d’obra per a realitzar un complexa hoteler, amb la condició que el futur hotel respecti l'estructura de l'edificació anterior.
LA HISTÒRIA
De generació en generació, ha anat passant la història d’una llegenda que parla de continuades i misterioses desaparicions de noies adolescents a l’entorn de Cortijo Jurado. Els actuals habitants del poble de Campanillas, no fan sinó que transmetre el que han sentit explicar dels seus pares i avis d’aquella fosca època. El desconeixement d’una data concreta, ens situa en un ampli marge que agafaria des de finals del segle XIX, fins a aproximadament a primers del segle passat. Cinquanta anys en què de ser certs els rumors, s’haurien produït els pitjors crims que hom pot imaginar.
Les noies adolescents eren engalipades pels "señoritos" de l’alta societat que a base d’enganys les portaven al Cortijo Jurado, on suposadament començaven les vexacions i depravacions. Segons deien, els membres de la família Heredia així com altres rics terratinents del poble, pertanyien a un clan esotèric on practicaven rituals satànics, en els quals les noies adolescents eren violades i sacrificades, possiblement en una de les dependències de la capella a la qual s’accedia per un pas amagat que posteriorment va descobrir amb motiu d’unes reformes que es feien a la capella. A força de diners aconseguien de fer callar les autoritats locals. Hi ha indicis de què després de realitzar aquests actes barbàrics, lapidaven els cossos de les víctimes a les dependències que hi ha a l’interior del túnel subterrani que comunicava les dues finques. Les sospites que posteriorment caurien sobre els amos de les finques, serien callades a base de subornaments.
 |
| Cortijo Jurado des d'un altre perspectiva |
 |
| Manuel Agustín Heredia |
Manuel Agustín Heredia va néixer el 4 de maig de 1786 a Rabanera de Cameros, la Rioja, essent el menor de cinc germans. De jove Manuel Agustín Heredia era un treballador constant, i es deia que de ben jove destacava per posseir una intel·ligència molt desenvolupada, que sovint utilitzava per poder avançar en la seva trajectòria laboral. En un principi va treballar com simple dependent a la localitat malaguenya de Vélez Màlaga. Seria sobre el 1800 quan va desenvolupar la seva etapa en els negocis de societats compartides. En 1908 porta a terme la creació d’una societat a Vélez Màlaga i Gibraltar, on comercialitza amb fruits secs i vins. Aviat es converteix en un veterà industrial que arriba a posseir grans quantitats de negocis i terrenys a Màlaga, essent el propietari de diverses finques i mansions, així com una particular flota marítima. Una carrera fulminant durant la qual no es va aturar davant de cap obstacle. Tal és el cas de la desertització que va provocar a les localitatats d'Ojen i Marbella, per la tallada d’arbres que durant molts anys va utilitzar com a combustible per a les calderes de la seva ferreria industrial que posseïa.
El 12 d’abril de 1813 contrau matrimoni amb una dona de gran influència a Màlaga, Isabel Livermoore Salas, part integrant de la classe burgesa de la capital i una de les famílies més adinerades. Amb aquest matrimoni va arribar a tenir nou fills. A partir de 1831 elabora la manera més intensa de la seva aventura industrial, creant negocis on va tenir empleades a més de dues mil persones. El 14 d’agost de 1846 moria víctima d’un atac d'apoplexia. Deixava una herència de seixanta milions de rals, quatre finques rústiques, vint-i-set finques urbanes, una empresa metal·lúrgica, una foneria de plom, una fàbrica de productes químics, tres fàbriques de sabó, i tenia accions a la societat de miners, d’assegurances, transports i vaixells.
Dins de la seva descendència destaquem al seu fill Manuel Heredia Livermoore, que es va unir en matrimoni amb Trinidad Grund, una altra dama de l’alta societat considerada una dona culta i estudiosa. També hem de parlar d’una de les seves filles, Amalia Heredia, que s’uniria en matrimoni amb el marquès Jorge Loring, entrant a formar part dels Heredia una nova família anglesa de gran influència a Europa. Tomas Heredia Livermoore, un altre dels nou fills, que es casaria amb Julia Grund, i que tindrien com a filla a Maria Pia Heredia Grund, qui en plena tardor de la seva vida escriuria unes interessant memòries que posarien de manifest certs aspectes poc coneguts del clan Heredia i els seus enllaços amb membres de les cases Livermoore i Loring, que són els següents:
"En el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo. Amén. Ahora que soy tan vieja que estoy hecha una ruina y que por falta de vista no me puedo entretener en otras cosas, me pongo a escribir esto, que saldrá como cosa de familia para internos.
Lo empiezo a escribir el 26 de marzo de 1952 y cumplí ochenta y siete años el 20 de febrero. He nacido en el 1865.
Lo empiezo a escribir el 26 de marzo de 1952 y cumplí ochenta y siete años el 20 de febrero. He nacido en el 1865.
Tía Tola era manca, porque, estando su madre aquí, en Málaga, pasando una temporada con una de sus hermanas, nació ella, y como tenía en el brazo una mancha oscura, el médico dijo que antes de veinticuatro horas había que cortarle el brazo, porque, si no, se moriría, ya que era gangrena.
Su padre no estaba aquí; así, su pobre madre tuvo que decidir la cosa, y cuando tío Serafín lo supo se puso furioso, porque creía era mejor morir que ser manca. Así, tía Matilde no quiso que su hija fuese nunca a un colegio ni jugase con otras niñas que le hablasen del brazo cortado. La educó con maestros en casa...
Tanto tía Trinidad como tía María guardaron los vestidos que llevaban puestos cuando el naufragio (donde a punto estuvieron de perder la vida), para que les sirviese para su entierro.
El de tía Trinidad se le había quedado tan chico que se lo echaron por encima sobre el vestido que usaba al morir, a los setenta y cinco años, el 28 de agosto de 1896...
Mi padre organizó una partida de caza con varios amigos, y debiendo hacer noche en Motril, estando cenando y con mucha broma, se levantó tío Manuel y fue a una alcoba que tenía puerta de cristal, y de pronto sonó un tiro; corrieron todos a la alcoba y encontraron muerto a tío Manuel, y todos quisieron pensar que no lo hizo a propósito, pero el pobre estaba muerto...
Al día siguiente, tía Trinidad, antes de que le dieran la noticia, dijo: ¿Que me vienes a decir?. No me lo digas. Manuel se ha muerto; lo acabo de soñar.
Tía Trinidad perdió también a su hijo, que tuvo ´crup´ y le operaron para salvarlo, pero no lo consiguieron, y mi padre contaba que, al ver el pobre niño los aparatos y preparativos para la operación, le dijo a mi padre: Tío Tomás, que no me maten, que voy a ser bueno...
Mi primo, Manuel Loring Heredia, hijo de Jorge y Amalia, murió siendo aún muy joven por tres tiros recibidos por parte de un periodista, en la Plaza del Carbón...
Al poco tiempo nació Manolita que fue el consuelo de su pobre madre. La crió y al ocurrir el naufragio del Miño, cuando ya había cumplido Manolita tres años, todavía le dava su madre de mamar..."
Malgrat tot el desplegament de poder de l’adinerada família Heredia, considerada la més rica de tota Andalusia, i que va deixar profundes arrels a tota la província de Màlaga, sembla estrany com és que no es trobin més referències escrites de la seva història i de les mansions que feien aixecar. Els escassos testimonis que trobem escrits es limiten a parlar dels membres de la família i de les activitats laborals pròpies de la finca. També es fa estrany el fet que Cortijo Jurado fou edificat de forma bastant misteriosa, i ens basem pel fet que quan els Heredia van iniciar la seva construcció no tenien cap autorització ni llicència d’obres, tant del municipi com governamental, el permís els hi fou concedit bastants anys després d’estar construïda. I diem misteriosa pel fet que en la seva construcció no hi varen intervenir arquitectes ni cap dels paletes i professionals del país, ja que es varen anar a buscar a Anglaterra, possiblement amb motiu de què no es coneguessin els possibles secrets que amagaven la seva edificació, que per altra part no consten als plànols dipositats al col·legi d’arquitectes de Màlaga, ja que els plànols foren creats després de la seva construcció.
CORTIJO COLMENARES
 |
| Cortijo Colmenares, en l'actualitat és un club de golf |
Encara queda en aquesta història una peça pendent, i aquesta es troba a escassos dos quilòmetres de la misteriosa finca, estem parlant de Cortijo Colmenares, l’altra cara d’aquesta història, i el lloc on suposadament desembocava el túnel construït feia més de cent anys. Cortijo Colmenares pertany actualment a les dependències d’un camp de golf. Ben cuidat, té al seu voltant un magnífic jardí que embelleix encara més la seva estructura.
El Cortijo Colmenares fou residència de la important família burgesa dels marquesos de Larios. Colmenares se situa sobre un petit desnivell en una zona plana i enquadrada per dues importants vies d’aigua, els rius Guadalhorce i Campanillas. L’edifici adopta la forma de "U" al voltant d’un pati interior obert, amb dues naus independents dedicades possiblement a l'assecament de gra. Té diversos pallers i magatzems, i un front principal dedicat als senyors de la casa, amb accessos secundaris per a carruatges i serveis. Una torre amb mirador remata el cos central, i tot el conjunt adopta una forma homogènia amb proporcions harmòniques. En general, Cortijo Colmenares és una mansió d’esbarjo aristòcrata amb formes clàssiques, amb entrada de mig punt i balcó central al primer pis. Té a més una capella d’estil neogòtic.
 |
| Famílies Heredia-Larios |
Quan es varen construir les dues finques (Heredia i Colmenares), alhora es van realitzar una sèrie de conductes subterranis que comunicaven les duen mansions entre si, amb finalitats ignorades. Anys enrere, quan diversos investigadors varen començar a indagar pel poble de Campanillas buscant respostes a la història del Cortijo Jurado, però només trobaven hermetisme per part dels seus habitants, i l’únic que obtenien era "Es un cortijo muy grande... y lo mismo que tiene para arriba lo tiene para abajo".
Manuel, és un forjador que estava present quan es varen realitzar les obre de reforma de la finca pels propietaris del club de golf, i el seu testimoni és aquest:
"Ciertamente, en las tareas de remodelación del Cortijo Colmenares se taparon muchos subterráneos de muchos metros de profundidad, y por los cuales se podía caminar bien erguido. Otra cosa que recuerdo fueron unas obras que se realizaron en la puerta de la capilla. Una piedra de gran tamaño y peso iba a ser usada en una determinada zona, y fue colocada junto a la entrada. En mitad del manejo de las herramientas, observamos con asombro como una parte del suelo se hundía por completo bajo el peso, tragándose literalmente la roca que descendió varios metros. Sin realizar pruebas ni investigaciones del porqué de este accidente, ni a donde conducían estas extrañas galerías, se nos dio la orden de tapar el hueco, que se realizó con varios camiones de gravilla i cemento. La capilla permanece cerrada al público, pero solo con andar se puede comprobar que el suelo está completamente hueco."
Un altre testimoni de l'existència d’aquests túnels és la que dóna l’empleat del club de golf anomenat Alfonso, que no només confirma les declaracions fetes pel testimoni anterior, sinó que a més aportava noves dades:
"Se ha hablado mucho de esas leyendas que cuentan historias de una especie de segunda inquisición instalada en Cortijo Jurado y Colmenares. No sería la originaria inquisición ya que las fechas no coinciden, pero si una forma de tortura i sacrificios oficiada por la gente de dinero. En cuanto a Cortijo Colmenares puedo decir que es motivo de asombro cuando caminas por las cocinas. Nada más pisar te das cuenta de que el suelo está hueco, no solo por las cocinas, sino por otras dependencias del edificio. Además, no podemos olvidar un accidente sucedido hace algunos años. Una tarde en que andábamos modificando la fachada de una parte del edificio, se trajo un camión con herramientas ladrillos y material de construcción con un peso bastante elevado. El camión fue estacionado junto a la puerta de acceso al patio principal. Inesperadamente el suelo se hundió y el camión desapareció de nuestra vista, hundiéndose más de dos metros bajo tierra. Una vez que se consiguió extraer el camión con una grúa, el hueco fue tapado, sin cuestionarse para nada hacía a donde conducía aquel enorme conducto. Aquel incidente pasó al olvido."
Si parem atenció entre la semblança de les dues mansions, observarem que semblen construïdes per la mateixa ma, i és que possiblement ha estat així, ens referim als mateixos arquitectes vinguts possiblement d'Anglaterra. Les dues mansions són úniques en el seu estil i es troben ubicades gairebé a dos quilòmetres una de l’altre. Sembla clar doncs, la relació dels Heredia amb la data dels suposats crims es correspon perfectament. Però existeix una cosa important per esclarir i és el següent. Segons les dates que estem manipulant, el culpable dels crims mai hauria pogut ser ni de bon tros el mateix Manuel Agustín Heredia, personatge que va morir el 1846. En tot cas es tractaria de la seva descendència, d’algunes "ovelles negres" de la família Heredia que varen heretar la casa i la varen utilitzar al seu desig. Potser algun dels seus nou fills foren els encarregats de portar a terme les suposades vexacions amb les noies del poble.
Igual passaria amb la família dels marquesos de Larios. Seria els seus descendents els que llavors serien els autors dels suposats actes criminals. Dues famílies il·lustres que a punt varen estar de perdre el prestigi. Els va salvar els diners i el silenci.
Però malgrat tot sempre hi ha qui està disposat a explicar el que sap, és el cas del veí Miguel Martín Sánchez, un home d’avançada edat que explicava la seva experiència:
"Tiene un pasadizo subterráneo de al menos 15 metros de profundidad y ese subterráneo no abarca únicamente el contorno del edificio, sino que alcanza hasta la zona del río, y tiene un acceso que lleva directamente a Cortijo Colmenares. La entrada de este túnel está dentro del Cortijo Jurado. En su interior he visto muchas cosas que no puedo explicar con palabras, como la entrada de una cripta, con una cantidad considerable de nichos con los nombres gravados en la misma piedra de forma muy rudimentaria. Allí dentro se le ponían a uno los pelos de punta, estoy hablando de hace muchos años, sobre el 1948, cuando tendría entonces 18 o 19 años Es una experiencia que nunca olvidaré."
Com a corroboració d’aquest testimoni, al terra del pati posterior de Cortijo Jurado, s’observa l’inicia d’una rampa que de cop i volta desapareixia tapada per la sorra. Era com si fes molts anys que algú hagués abocat sorra suficient per a tapar el forat de l'entrada, d’aquella manera amb el pas del temps el terra va quedar tan dur com la resta de l'extensió del pati.
EL MISTERI
La qüestió és que el misteri continua al voltant dels murs de Cortijo Jurado, un lloc de llegenda que potser amaga secrets impensats i que potser encara amaga entre les seves parets les despulles de les joves que des del més enllà reclamen justícia.