La taula Ouija, que pren el seu nom del francès Oui i de l’alemany Ja (vol dir si en les dues llengües), consisteix habitualment un una taula de fusta polida amb les lletres de l’abecedari disposades a la vorera en un semicercle. A sobre s’hi col·loca un punter de fusta mòbil que pot tenir formes diverses, rodona, de cor, etc. encara que en manca d’aquest es pot utilitzar un got de vidre disposat al revés. Els participants recolzen el dit índex sobre aquest punter, que s’anirà movent en teoria, guiat pels esperits dels difunts, i així anirà donant resposta a les preguntes que es realitzin a la taula.
Curiosament la Ouija mai s’ha considerat oficialment com un dispositiu esotèric. No obstant els antics egipcis utilitzaven un enginy similar pera posar-se en contacte amb els seus avantpassats. Es tractava com d’una anella sospesa per un fil sobre una taula gravada amb símbols, amb què se suposava que els esperits lletrejaven els missatges.
La taula Ouija, ideada en principi com un joc, invent que fou comercialitzat per William i Isaac Fuld, de Baltimore a finals del segle XIX. Després de les dues guerres mundials, la demanda de Taules Ouija va augmentar considerablement amb motiu de les vídues per comunicar-se amb els seus marits morts en combat. Els germans Fuld gairebé varen poder donar resposta a la demanda. Posteriorment a l’any 1966, l'empresa fabricant de joguines dels Estats Units Parker Brothers va comprar els drets de comercialització de la taula, i des de llavors, es calcula que se n’han venut més 25 milions d'unitats en Amèrica i Europa.
 |
| Un model de taula Ouija |
A Catalunya no fa massa anys, una coneguda marca barcelonesa de jocs de saló va comercialitzar un joc que en realitat era una autèntica taula Ouija. El joc gairebé no va durar ni una setmana al mercat, ja que per ordre governamental fou retirat de les botigues i centres comercials on havien estat distribuïts, al considerar que el joc en qüestió oferia un grau elevat de perillositat.
Però la taula Ouija, que en principi se suposava que era l’objecte de fenòmens paranormals més populars, aviat fou producte d’engany. Molts individus sense escrúpols fent-se passar per vidents varen utilitzar la taula Ouija per obtenir beneficis, sense comptar amb els sentiments de les persones que els havien contractat.
També existeix la teoria que el missatge rebut a través de la Ouija provingui del subconscient d’un o més usuaris, però es coneixen molts de casos en què la Ouija ha revelat informació que era desconeguda per tots els participants. La qüestió és que en repetides ocasions s’ha pogut comprovar que pel motiu que sigui aquesta pràctica ha arribat a traumatitzar i alterar mentalment als participants.
UNA PORTA A L’INFERN
És possible que només sigui un joc, però alguns estudiosos consideren que la Ouija és una eina perillosa. Davit Farrant, cap de la British Psychic and Occult Society de Londres, considera la Ouija com la porta que condueix a les forces poderoses i malèfiques. Si s’arriba a contactar amb aquestes forces del mal de forma irresponsable i sense saber el que s’està fent, es poden ocasionar mals irreparables, que poden afectar a la totalitat dels participants. L’àlbum de Farrant està ple de retalls de diaris que parlen d’esdeveniments fatals causats per una mala utilització de la Ouija. En preguntar-li que s'havia de dir en aquests casos va comentar "Aquestes forces existeixen realment. Sempre que he intervingut en una sessió de Ouija ho he fet adequadament i sota condicions controlades. Cal estar molt iniciat en tema d’ocultisme i entendre els seus principis generals... i això només és el principi".
EL CAS DE VALLECAS
Els fets varen passar a l’any 1992 al madrileny barri de Vallecas, exactament al carrer Luis Marín número 8, domicili habitat per la família Máximo Gutiérrez, l'esposa Concepción Lázaro, els fills del matrimoni; tres noies i un noi i l’ancià pare de Concepción Lázaro que afectat per una malaltia demencial va morir en una de les habitacions de la casa, el qual pres per una demència irreversible agredia i amenaçava a qualsevol membre de la família que s’acostés. Pocs moments abans de morir i amb molta serenitat es va adreçar cap a la seva filla i tots els presents varen poder escolta amb paraules molt clares: "Te haré mucho daño en la vida".
 |
| Estefania Gutierrez |
Al cap d’unes setmanes es va produir un fet inesperat. Una de les seves filles, Estefania de divuit anys, va patir un canvi important en la seva personalitat. Estefania sempre havia estat una noia molt oberta, a la sobretaula sempre explicava coses de l’escola o de les seves amigues, en canvi ara s’havia tornat reservada i esquerpa, gairebé no obria boca i passava la majoria del temps a la seva habitació. Sembla que Estefania practicava l’espiritisme de forma assídua a través d’una taula Ouija que ella i altres alumnes de l'escola havien confeccionat. Una tarda Estefania i tres companyes més es trobaven fent pràctiques amb la taula, quan de sobte el got de vidre va esclatar a trossos i una mena de boira fosca que sorgia de la taula es va introduir pels forats nasals de la noia, davant els crits d’horror dels altres alumnes. Immediatament varen donar avís als professors, els quals veient el seu l’estat crític, de seguida avisaren als serveis d’urgències. Estefania entrava així en un estat de coma, que a cap de poques hores es va convertir en una catalèpsia severa de la qual mai més en sortiria.
Una nit va morir en presència de tota la família entre convulsions espantoses i crits. A l'informe forense que es va elaborar al seu dia pel doctor Pedro Cabeza, es va dictaminar que la mort havia estat produïda per una parada cardiorespiratòria, però com que no hi havia una certesa absoluta, les seves vísceres foren enviades a analitzar al Instituto Anatómico Forense de Madrid, que malgrat tot no varen poder dictaminar quina va ser la causa de la mort de la jove Estefania.
 |
| Fotografia cremada |
Des del moment en què es va produir la misteriosa mort d'Estefania, una sèrie d’estranys esdeveniments es varen produir a casa de la família Gutiérrez Lázaro. Era la tardor de 1992, a ple dia, tota la família que es trobava en companyia d’uns veïns, van poder ser testimonis de com les portes del menjador que donaven al passadís s’obrien de bat a bat, alhora que una mena de punys invisibles començaven a copejar totes les parets. Entre tots varen col·locar un pesat sofà bloquejant l'entrada, però en un moment donat un fort corrent d’aire va obrir les portes enviant el sofà a la paret de davant fent caure prestatges i altres i objectes, entre ells un retrat fotogràfic d'Estefania somrient, que s’havia fet mesos abans de la seva mort. En caure Concepción va fer intenció d’agafar-lo de terra, però immediatament el va tornar a deixar caure. Quan Máximo Gutiérrez estranyat per la reacció de la seva esposa decideix aixecar-lo de nou, comprova que una flama viva està cremant part de la imatge de la noia per a l’interior del marc, cosa impossible ja, que entre el vidre i la placa posterior no hi havia oxigen suficient per a realitzar una combustió. Horroritzats, observen com una ombra de forma humana apareix al passadís de la casa i desapareixia a la que havia estat l’habitació d'Estefania.
El dia 24 de novembre, dues germanes d'Estefania que compartien habitació amb lliteres, varen patir una nit d’horrors:
Se oyó como un silbido por el pasillo, algo que ya habíamos escuchado otras noches. De repente oímos como un lamento muy cerca de la puerta del dormitorio. El terror que sentíamos era tan grande que no podíamos ni subir ni bajar. Mirando al suelo notamos algo. La luz de las farolas exteriores entraba por la ventana i se podía ver con claridad, por eso observamos que había alguien más allí con nosotros. Creímos morir! Una cosa larga con forma humana, como si un hombre se arrastrase, con la cabeza toda negra sin ojos, sin boca, sin nada, iba con el pecho pegado al suelo, deslizándose a lo largo de la habitación. Empezamos a gritar, y justo entonces las muñecas que tenemos colocadas en la pared salieron disparadas con fuerza contra el otro extremo, una tras otra.
Quan els pares de les nenes alarmats pels crits varen entrar a l’habitació, les varen trobar amb un gran estat d’histèria i alteració nerviosa.
La nit següent, pel passadís, es deixa sentir com un xiulet de vent que a mesura que s’acostava a les portes del dormitori es tornava en una rialla sarcàstica, que gelava la sang a tots els que intentaven agafar el son.
El 27 de novembre, a les 0:30 hores, uns crits d’una noia que dia mamá!, mamá! i que provenien de l’habitació d'Estefania, desperten a tota la família. A obrir l’habitació observen que allí no hi ha ningú, però les robes del llit i altres objectes estaven tots per terra. Des de la mort de la noia ningú havia entrat en aquella habitació, per la qual cosa Máximo Gutiérrez va decidir posar els fets en coneixement de la policia Nacional.
INFORME DE LA POLICIA NACIONAL
El 27 de novembre de 1992, a les 2,40 h de la matinada, dos "zetas" de la Policia Nacional surten de la comissaria 04-18 del districte de Vallecas, En aquesta dotació hi viatgen l'inspector cap de la policia José Negri, acompanyat de tres agents. És la resposta a la trucada d’auxili que ha efectuat un angoixat pare de família. L'informe que varen realitzar els policies fou el següent:
A las 2:40 h, por el canal 7 de H-50 llama el Z-2 y manifiesta que, una vez se ha entrevistado con la familia y observado el interior de la casa, según comunica se le ha puesto el vello de punta... Estando sentados tomando nota en compañía de toda la familia, pudieron oír y observar como una puerta de un armario perfectamente cerrada, se abrió de forma súbita y totalmente antinatural... Momentos después pudieron percatarse y observar como en la mesita que sostenía el teléfono, concretamente en un mantelito, se hacía visible una mancha de tonalidad marrón, que Z-2 identifico como babas... En el recorrido que se hizo por diversas habitaciones de la casa, se observó un crucifijo de madera, al que el fenómeno al que estamos haciendo referencia, le había dado la vuelta arrancándole el cristo que tenía adherido.... Que una de las hijas tomó del suelo la imagen des cristo y lo adhirió detrás de la puerta de su habitación, al lado de un póster, i que en ese momento delante de los presentes, de forma súbita y extraña, se produjeron tres importantes arañazos en el citado póster.
La situació va portar a motivar que durant la intervenció dels agents de policia, un dels seus membres, pres pel pànic davant els inexplicables esdeveniments, desenfundés la seva arma reglamentària en un acte instintiu de supervivència, davant d’un atac de naturalesa desconeguda.
Mai no es varen trobar respostes per aquella sèrie d’esdeveniments. Durant la darrera dècada el fenomen quasi ha desaparegut per complet. Només el fiable testimoni dels agents de la policia nacional què, a igual com la família i molts veïns, varen certificar que en aquella casa estava ocorrent alguna cosa del tot inexplicable i antinatural.
EL CAS DE XIRIVELLA
 |
| Raúl Sarzoso |
Amb autorització del professor de tecnologia, que va considerar que no hi havia cap perill perquè "res d’això existia", els nois varen agafar una xapa metàl·lica del taller i li varen gravar les lletres de l’abecedari, i amb el mateix got on feien les mescles de pintura varen començar la sessió. La pràctica d’aquest joc perillós es va prolongar durant les hores d’esbarjo dels nois, on al principi varen realitzar molt intents fallits, però fou durant un dels darrers intents quan tres dels seus companys, Ivan, David i Rafa, es varen espantar tant, que varen apartar-se de la Oiuja, i només hi va quedar Raúl i un altre company. En aquells moments la taula va començar a moure’s sola dient coses molt estranyes, on varen poder entendre que algú els hi deia que es dividiria en cinc parts, fins que aquella comunicació es tanqués.
A partir d’aquell dia la llar de Raúl que vivia amb la seva mare Manuela Ledo, es va convertir en un infern. A mitjans del mes de juny, fenòmens d’exagerada violència es varen començar a notar. Manuela Ledo recordava els fets:
Era la nit del dissabte 16 de juny, cap als voltants de mitjanit, quan uns cops de força descomunals es varen deixar sentir per la casa, semblaven centrats a l’habitació on dormia el meu fill, els cops eren tan intensos que fins i tot les figuretes dels prestatges tremolaven.
L’endemà cap a la mateixa hora, un fort cop es va sentir a les parets del menjador, acompanyats d’altres de menys intensitat que es deixaven sentir repartits per tota la casa, però només a la casa en aquells moments hi havia el seu fill que estava esporuguit al sofà i ella. L'endemà al matí Manuela Ledo va decidir posar els fets en coneixement dels seus pares Luis Ledo i Manuela Bonet, i també a una amiga seva, Maria Luis Guerra i al seu cunyat Manolo Herrera, que personats la mateixa nit a casa de Manuela varen ser testimonis d’un espectacle dantesc. Els cops que es sentien eren tan forts que fins i tot arribaven a desplaçar les persianes de les seves guies. El més impressionant de tot fou quan les joguines del jove Raúl sortien disparades dels prestatges sense que ningú les toqués, les cortines es movien soles, i diversos objectes del bany queien a terra.
Dies més tard, del sostre de l’habitació del noi començaven a caure una mena de gotes d’aigua que després d’impactar contra el terra desapareixien. Després no quedava cap rastre de taca o humitat, ni tan sols aigua a terra. Aquest fou el motiu pel qual Manuela va decidir requerir la presència dels agents de la policia local. Dos agents de la policia local es varen personar als llocs dels fets convertint-se així en testimoni de l'inexplicable. D’aquella experiència sobrenatural es va realitzar el següent atestat policial:
"Cuando los policías que suscriben patrullaban en servicio de vigilancia por la población, son requeridos por base para personarse en el domicilio arriba indicado por molestias de ruidos. Que personados en el lugar de referencia se pueden escuchar repetidos golpes, al parecer efectuados con algún objeto contundente por la fuerza de los mismos, sin poder determinar en un principio la procedencia de estos. Que una vez descartadas todas las posibilidades de lógica de la procedencia de los golpes, se desconoce por completo esta, informando a la fuerza actuante que se trata de un caso un tanto desconcertante".
Però tot aquest afer va anar a més. Després de la primera intervenció dels dos agents, identificats amb els números Z-104 i 706, i davant la impotència per poder trobar l’origen desl sorolls, Manuela Ledo va decidir trucar als responsables del programa "Punt de mira" (espai dedicat a tractar els successos paranormals) de TV valenciana Canal 9, per tal que gravessin el nou pla que havia pensat. Recorreria a una suposada mèdium per a realitzar una sessió d’espiritisme, i volia que les càmeres de TV gravessin tot el que passés durant l'experiència.
A la matinada de 20 de juny de 1999, es va portar a terme l'experiència davant l'atenta mirada dels periodistes. Les càmeres estaven col·locades a llocs estratègics per intentar gravar qualsevol fet insòlit. Envoltada per tots els presents, la mèdium va entrar en una mena de trànsit. De cop i volta les persianes de la casa varen començar a pujar i baixar sense que ningú les toqués, al mateix temps uns cops molt forts es varen deixar sentir per tota la casa, fenòmens que varen quedar enregistrats en una cinta Beta-Cam del Canal 9 de TV Valenciana.
La mèdium després d’indicar que no havia pogut fer la neteja espiritual que calia, va manifestar que el fenomen era originat per un esperit, i que no trobava la solució per aquell cas. Després de la marxa de l’equip de reporters, els sorolls varen continuar per espai de dues hores, moment en què Manuela Ledo tronava a sol·licitar de nou els serveis de la Policia Local llevantina.
Quan varen arribar els agents es varen trobar amb una situació tragicòmica, tal com va quedar constat a l'informe policial del dia 20 de juny de 1999, signat pels agents números 70L, 703, i 104, en el qual es feia constar el següent:
 |
| Informe policial |
De nou, les forces d’ordre públic foren testimonis de les manifestacions paranormals que es desenvolupen a la llar del jove Raúl Sarzoso. El desconcert fou el denominador comú en les dues investigacions de la Policia Local, on un dels números que es va presentar a la casa va manifestar:
Nosotros frente a este tipo de cosas no tenemos solución, es más, es la primera vez que lo veo. Incluso uno de mis compañeros estaba tan impresionado que tuvo que salir a la calle porqué le daba pavor todo lo que estaba sucediendo.
Nosotros frente a este tipo de cosas no tenemos solución, es más, es la primera vez que lo veo. Incluso uno de mis compañeros estaba tan impresionado que tuvo que salir a la calle porqué le daba pavor todo lo que estaba sucediendo.
A partir del 21 de juny de 1999, el misteriós fenomen va desaparèixer de la mateixa forma com havia sorgit, sense que ningú hagués trobat una explicació dels fets.