Ochate, un poble maleït

Ochate a l'actualitat

Ochate és un poble situat al Comtat de Treviño, a 14 quilòmetres de Vitòria. El Comtat de Treviño és al seu torn un territori geogràfic pertanyent a la província de Burgos, però enclavat físicament a la província d'Àlaba, la qual cosa ha suposat que estigui sempre subjecte a reivindicacions polítiques històriques per part d'institucions basques.

El seu origen com a població es remunta a l’any 1134, encara que amb un altre nom: Goate que pot procedir etimològicament de "porta de dalt". Ha adquirit rellevància dins el món paranormal, per la seva tràgica història social i les moltes visites que rep dels que estudien el món de l'ocult.

Ochate a principis del segle passat

La seva història es deu a l'estrany magnetisme i la pressió tràgica que reben els que passen per les poques cases que romanen en peus en el que va ser la seva població original. No està clar si suggestionats per la seva història i rellevància mediàtica, o bé per efecte de sensacions reals, els que així ho fan, senten una estranya sensació de por i respecte. Ochate és a Espanya el més significat i rellevant de tots els fenòmens paranormals que els estudiosos d'aquests temes localitzen en poblacions abandonades, dins de la llegenda dels pobles fantasmes o maleïts del nostre país.

Ochate, però, té una història passada que part originalment de l'esplendor que li va donar ser durant el segle XIX el lloc més poblat de tota la comarca. És a partir d'aquí quan comença el seu declivi i el començament de la seva particular maledicció.

Les calamitats històriques comencen amb una sèrie d'epidèmies que assolen la vila. El 1860 es propaga per tota la població la verola, estenent-se per gairebé tots els habitants pel que tot just sobreviuen una desena de persones. El poble és repoblat aviat amb onades de nous pobladors, però el 1864, tan sols quatre anys després, es propaga el tifus amb agosarada virulència i torna a deixar el lloc assolat i devastat.

L'església d'Ochate

Per tercera vegada en la seva trista història el lloc es torna a poblar, encara que ja una mena de mala premsa i llegenda tràgica envoltava als seus habitants, i molta gent es mostrava ja llavors reticent a ocupar la vila.

I va tornar a ocórrer. El 1870, aquesta vegada de forma definitiva, una lapidària epidèmia de còlera acaba amb les persones que intentaven reconstruir i repoblar el poble. Tal va ser la mortalitat generalitzada que el seu cementiri no va poder donar servei a tots els cadàvers existents, i van haver d'enterrar pràcticament tots els cossos en un tàlveg que forma el turó exterior del llogaret.

El començament de la llegenda tràgica es resumeix com corol·lari, en tres epidèmies devastadores que havien arrasat la població d'Ochate en deu anys. Però la clau no era la seva devastació, habitual d'alguna manera en l'època en altres llocs, sinó en la relació que s'establia espai-temps: perquè aquestes epidèmies només afectaven el poble d'Ochate i els seus habitants i no als d'altres de llogarets propers?

Està absolutament comprovat mitjançant l'estudi històric social que Ochate, durant aquests deu anys, tenia òbviament contacte habitual, transaccions econòmiques, i anar i venir d'habitants d'una a una altra població. Especialment i de forma contínua a través del comerç de queviures, aigües, medicines. Precisament els vectors habituals pels quals aquestes tres epidèmies són altament contagioses, i no obstant això, només van portar a la mort devastadora als habitants d'Ochate.

Un altre dels aspectes ocorreguts i que fa augmentar la llegenda psicoparanormal d'Ochate es refereix al rector. Precisament Antonio Villegas era el clergue que havia intentat amb èxit tot i les circumstàncies repoblar el poble després de les dues primeres epidèmies. Aquest, desapareix misteriosament el 1868 sense que hi hagi cap testimoni escrit de la seva defunció o desaparició. No obstant això, aquest fet es discuteix en les evidències escrites atès que a l'Arxiu Diocesà de Calahorra, dipòsit d'expedients i historials parroquials des de l'any 1853, no consta el nom de cap Antonio Villegas com a sacerdot d'Ochate.

En els darrers temps són moltes les situacions paranormals obtingudes a través diferents vies d'investigació. Si hi ha un aspecte que fa augmentar la incertesa sobre Ochate, aquest és que els centenars d'investigadors que hi han passat han captat tremendes psicofonies en què apareixen diferents veus i frases repetides.

Alberto Fernández

El suïcidi de l'investigador del paranormal Alberto Fernández va augmentar definitivament la llegenda d'aquest poble. Alberto s'havia desplaçat al costat d'uns companys a Ochate per seguir amb les seves investigacions. Sembla que Alberto estava especialment obsessionat amb el misteri d'Ochate. La nit de la seva mort, ell i els seus companys intentaven captar psicofonies entre les ruïnes del poble. Alberto es va desplaçar en un moment donat al cotxe, anava sol. Hores després, el cos sense vida de l'investigador jeia a l'interior del seu cotxe. S'havia suïcidat. Mesos més tard, aquest mateix equip va tornar al poble per continuar la seva investigació.

Allà, els seus companys van semblar identificar l'esperit del seu company, a qui van creure identificar pel seu nas aguilenc i la seva poblada barba. Fernando Gil, un dels que van presenciar la visió, va declarar en una entrevista que el suïcidi del seu company es va deure exclusivament a problemes d'índole personal. No obstant això, va confessar que Alberto Fernández estava obsessionat amb Ochate, i creu que la seva aparició va ser una manera de comunicar-s'hi per demanar-los que segueixin investigant el fenomen d'Ochate.

A totes aquestes circumstàncies, cal sumar la intervenció de la guàrdia civil a diversos esdeveniments esdevinguts, l'aparició de llums a l'exèrcit en l'exercici de les seves maniobres habituals, i un llarg etcètera de successos que fan que la llegenda d'Ochate segueixi augmentant i consolidant en el temps.