 |
| La mansió als seus orígens |
La Mansión Summerwind, abans coneguda com a Mansió Lamont, en els seus orígens va ser construïda el 1902 com un refugi de pesca, als marges del llac West Baye, al Comtat de Vilas, Nord-est de Wisconsin, Estats Units. Des d'un principi aquesta mansió va tenir fama de què al seu interior ocorrien fets estranys que atemorien als seus habitants. A la mansió Lamont se la coneixia amb el sobrenom de "Haunted mansió" (mansió embruixada), donant lloc a una de les llegendes més conegudes de Wisconsin. A causa del pas del temps, l'abandó, el deteriorament i els incendis que va patir, van fer que en l'actualitat només es conserven unes parets de pedra com a testimoni dels seus opulents i antics vestigis.
LA SEVA HISTÒRIA
Després de romandre anys sense ser habitat, el 1916 el refugi de pesca va ser comprat per Robert Patterson Lamont. Situat al costat del llac, el refugi gaudia de les brises fresques del nord de Wisconsin i sempre un lloc còmode per Lamont per escapar de les pressions de la vida quotidiana a Washington DC, ja que més tard passaria a servir com a secretari de Comerç durant la presidència de Herbert Hoover. Per a la seva reconstrucció Lamont va contractar als arquitectes de Chicago, Tallmadge i Watson per remodelar substancialment la propietat i convertir-la en una mansió còmoda i confortable, batejant-la com Mansió Summerwind.
 |
| Robert Patterson Lamont |
Lamont va viure a Summerwind aproximadament durant quinze anys, fins que les seves dues minyones Marian Dowley i Susan Herts de 19 i 22 anys respectivament, van dir a Lamont que a la mansió últimament estaven passant coses molt estranyes. En preguntar que és el que passava, Marian que dormia a la mateixa habitació que Susan, va afirmar que a les nits notaven com la presència d'algú a l'habitació, on es produïen canvis importants de la temperatura, sent és a vegades tan baixa que les noies dormien al mateix llit per fer-se calor, però Lamont no els va creure, atribuint l'explicació a fantasies pròpies de la seva edat.
 |
| Les minyones Marian i Susan |
No obstant això el 1930 les minyones es van acomiadar, van abandonar aterrides la propietat dient que no volien posar més els peus en aquella mansió, al·legant que aquell mateix matí, quan tenien per costum d'aixecar-se d'hora per preparar l'esmorzar, a prop d’una part de la cuina que donava al rebost, van poder ambdues observar una silueta fosca d'una dona sense rostre que levitant cap enrere que les estava observant. Aviat la notícia va ser divulgant per tot el comtat, adquirint la fama de mansió embruixada que va tenir fins al final dels seus dies.
Mesos després d'aquest fet Lamont fou el protagonista d'un cas d'aparicions. Una nit quan es disposava a retirar-se a dormir, fou testimoni de com una ombra semblant a la d'una persona passava per davant de la porta que donava al soterrani de la casa. Lamont pensant que eren intrusos que havien entrat a robar va fer ús del seu revòlver militar disparant diversos trets, però les bales varen travessar la visió i aquesta es va esfumar davant dels seus ulls, quedant els projectils clavats a la porta.
Allí hi varen estar durant molts anys fins que es va vendre la casa després de la mort de Lamont. A partir d'aquí Lamont ja amb certa edat i amb dificultats per trobar servitud es va traslladar a viure a Chicago Illinois, on va morir el 20 de febrer de 1948 a l'edat de vuitanta-un anys.
 |
| Impactes de bala a la porta |
Després de romandre inhabitada durant molts anys, el 1970 la casa va esdevenir la residència del matrimoni Arnold i Ginger Hinshaw i els seus quatre fills. És a partir d'aquest moment en endavant quan s'originarien la majoria dels fets inquietants.
Al cap d'uns mesos, els Hinshaws informar una sèrie de successos estranys, que van des d'ombres tremoloses que semblaven moure pels passadissos i veus suaus que s'aturaven en entrar a les habitacions, inexplicable fallida dels aparells electrodomèstics, es fonien les bombetes de la casa contínuament i finestres de guillotina que s'aixecaven i baixaven soles. Els nens deien que no volien estar sols a l'habitació perquè apareixien persones que els espantaven. Els Hinshaws també van dir que havien vist la silueta fosca d'una dona no identificada que va aparèixer diverses vegades a la cuina i el menjador de la casa.
En certa ocasió i amb motiu de voler fer unes millores interiors, Arnold i Ginger varen observar la macabra troballa d'un esquelet emparedat entre els murs de la casa, en un forat que varen descobrir casualment. Arnold va anar a Wisconsin per contractar uns obrers que tapiessin el forat, però cap dels professionals va voler treballar en aquella casa, ni per una millora en el preu del salari, tal com Arnold Hinshaws els hi va oferir. En aquest punt, l'activitat paranormal de la mansió Summerwind va arribar a assolir proporcions alarmants.
Al termini dels sis mesos de la mudança a Summerwind, Arnold Hinshaw va patir una depressió nerviosa, bevia desmesuradament i a vegades arribava a maltractar a la seva família. La seva esposa Ginger plena de desesperació va intentar suïcidar-se. Arnold va haver de ser ingressat en estat psicòtic greu en un centre hospitalari per al seu tractament i Ginger es va mudar amb els seus fills a casa els seus pares en Granton, Wisconsin. Al cap d'un temps els Hinshaws es van divorciar. Arnold va seguir internat en un centre psiquiàtric mentre que Ginger va recuperar la salut i es va casar de nou amb un home anomenat George Olsen. La mansió Semmerwind va quedar abandonada definitivament al principi de 1980.
 |
| Sommerwind a l'actualitat |
Potser hi tenia a veure en tots aquests fets l'esquelet humà que es va trobar darrere la paret, però ningú va saber mai qui podia ser. Es van aixecar moltes hipòtesis però cap fou concloent. Sens dubte es tractava d'un fet paranormal amb una evidència poc usual, un bon tema d'investigació.
El juny de 1988 i durant una tempesta elèctrica, la mansió Summerwind va ser tocada per diversos rajos, resultant en un incendi que la va destruir gairebé íntegrament. Curiosament, els raigs es van acarnissar caient a la casa, i cap dels arbres alts que l'envoltaven van ser afectats. Avui dia, només les xemeneies de la casa, els fonaments, i escales de pedra queden en peu.