Harry Price, membre de la Society Psychal Research i fundador de la National Library of Psychal Research dependent de la Universitat de Londres, va acudir a l'enclavament endimoniat i va començar a recollir tota la informació. Els primers resultats sobre la mansió Borley van ser espectaculars. El paratge comptava amb un extens i tràgic passat marcat per la mort i insòlits incidents enigmàtics.
Segons diferents estudis històrics aquell solar havia estat durant el segle XIII el punt on s'aixecava un convent en el qual es van produir diversos crims. L'assassinat, més concretament d'una parella d'eclesiàstics, d'un sacerdot del monestir i una monja del claustre de Bures, situat a 13 quilòmetres de distància, que després d'un apassionat romanç van intentar fugir fent un gir de 180 graus a les seves vides.
 |
| Reverend Henry Bull |
Henry Bull, sacerdot i artífex de la construcció en 1863 i primer inquilí, no es va veure afectat per les llegendes al principi. Però amb el pas del temps el misteri va ser transformant-se en una realitat diària.
Durant els 65 anys en què la família Bull va estar a la rectoria, des de 1863 fins a 1927, es van produir una extensa llista de fets inaudits. Experiències i manifestacions que van ser corroborades per veïns de les localitats confrontants.
Però tot "esclatar" quan el sacerdot Eric Smith es va instal·lar a la mansió i va donar a conèixer als periodistes del Daily Mirror l'estranya casuística que estava patint.
Però tot "esclatar" quan el sacerdot Eric Smith es va instal·lar a la mansió i va donar a conèixer als periodistes del Daily Mirror l'estranya casuística que estava patint.
Els fenòmens que es produïen eren molt variats: la dringadissa de les campanetes i els timbres, l'observació d'una figura lluminosa abillada amb vestimenta de monja pel jardí, el característic moviment d'objectes, sons de passos per les habitacions, les claus de les portes saltaven dels panys, volaven pedres des de la teulada i fins i tot es van poder sentir crits esquinçadors i el pas de carruatges inexistents pels voltants del lloc.
Harry Price, al cap de tres dies de la seva primera visita i desbordat pels esdeveniments, va decidir organitzar una sessió d'espiritisme per intentar aclarir l'enigma. En l'experiment van participar el reverend Smith, la seva dona, una mèdium i el mateix investigador. El resultat va acabar de sembrar el desconcert: l'esperit del sacerdot Henry Bull, antic regent i constructor de l'edifici, va informar sobre el truculent passat del lloc.
 |
| Harry Price i la família Foister |
Una setmana després de la prova el rector Smith i la seva dona van abandonar definitivament la casa. La fenomenologia havia arribat a tal punt d'agressivitat i violència que era impossible viure allà i Price va haver d'abandonar les seves anàlisis.
Va transcórrer un any fins que la rectoria va ser habitada de nou. Aquesta vegada pel clergue Lyonel Foyster, cosí del mort reverend Bull, i la seva dona, Marianne.
Durant els primers mesos va regnar la pau, però tot canviaria sobtadament, els timbres van tornar a sonar, les campanes a tañir, se sentia arrossegar de cadenes, es materialitzaven rellotges, monedes i, el més espectacular, van començar a aparèixer missatges escrits a les parets. Unes missives presumptament realitzades per entitats del més enllà en les que d'una manera punyent demanaven auxili, com "Si us plau, ajuda ... Marianne" o "No puc entendre, digues-me més".
Va transcórrer un any fins que la rectoria va ser habitada de nou. Aquesta vegada pel clergue Lyonel Foyster, cosí del mort reverend Bull, i la seva dona, Marianne.
Durant els primers mesos va regnar la pau, però tot canviaria sobtadament, els timbres van tornar a sonar, les campanes a tañir, se sentia arrossegar de cadenes, es materialitzaven rellotges, monedes i, el més espectacular, van començar a aparèixer missatges escrits a les parets. Unes missives presumptament realitzades per entitats del més enllà en les que d'una manera punyent demanaven auxili, com "Si us plau, ajuda ... Marianne" o "No puc entendre, digues-me més".
 |
| Els missatges apareguts |
Foyster i Marianne van tornar a requerir els serveis del parapsicòleg Price. Aquesta vegada va acudir juntament amb dos dels seus empleats i un equip mòbil compost per càmeres fotogràfiques, cintes mètriques, pols per impressionar empremtes, una càmera cinematogràfica de 16 mm, filtres lluminosos i acústics, diversos instruments de mesura tèrmica, etc.
Durant el treball de camp que es va efectuar van augmentar els missatges. Semblaven ser críptics. Tancaven algun tipus d'informació especial. I d'entre tots, un d'ells, de caràcter profètic i apocalíptic, marcaria els designis del cas: "Aquesta casa serà pastura de les flames".
Durant el treball de camp que es va efectuar van augmentar els missatges. Semblaven ser críptics. Tancaven algun tipus d'informació especial. I d'entre tots, un d'ells, de caràcter profètic i apocalíptic, marcaria els designis del cas: "Aquesta casa serà pastura de les flames".
Els fenòmens assetjaven a una innocent Marianne, que va començar a patir una forta alteració psíquica causa de la situació, motiu pel qual el matrimoni abandonaria la casa definitivament el 1935.
La rectoria Borley, de nou, va quedar desemparada. Ningú semblava poder habitar entre els seus murs.
Harry Price va aprofitar aquesta circumstància per promoure nous experiments. L'investigador psíquic llogar el casalot, concretament des del 19 de maig de 1937 fins finals de 1938, i va posar un anunci al rotatiu The Times en què se sol·licitava voluntaris per a l'estudi dels fenòmens paranormals de l'abadia.
"Es busquen persones - deia la petició publicada al diari britànic - responsables, intel·ligents, intrèpides, crítiques i imparcials per realitzar torns d'observacions en una casa. Si no saben res sobre recerca psíquica, millor".
La resposta va ser tot un èxit. Van ser reclutades un total de 48 persones. Tots ells van romandre en Borley durant un any i mig i durant aquest temps tots els inquilins van ser testimonis de l'insòlit.
 |
| La rectoria després de l'incendi |
El 27 de febrer de 1939, el capità WHGregson, posterior habitant, es trobava a la biblioteca del casalot quan un llum d’oli s'estavellava contra el terra de forma inexplicable. Les flames es van estendre ràpidament per l'immoble i el foc va devorar tota la mansió. Es va complir la profecia realitzada anys enrere i rubricada en els murs? Sembla que sí. Però la història de Borley continuar malgrat la seva desaparició. Durant la demolició de l'edifici, el qual va quedar pràcticament derruït a causa de l'incendi, diversos obrers van assegurar haver trobat restes d'ossos humans entre les runes de la rectoria. Correspondrien aquells ossos a la monja aparedada segles enrere?
No ho sabem del cert, però del que no hi ha dubte és sobre les aterridores manifestacions que els empleats en l'enderroc van poder viure. Episodis que van fer novament posar d'actualitat a Borley, ja que un reporter del diari Life, mentre realitzava un reportatge gràfic de les obres, va poder captar en una fotografia el presumpte vol d'un maó entre els fonaments de la mansió atrotinada. Tot un document.
Harry Price va tancar definitivament el cas després de donar cristiana sepultura a les macabres restes trobades en ruïnós soterrani. I totes les seves conclusions van ser recollides en dos gruixuts llibres: el primer publicat el 1940 sota el títol The most haunted house in England (La casa més encantada d'Anglaterra) i el segon, The end of Borley Rectory (La fi de la rectoria Borley), editat el 1945, tres anys després de la mort de Price.
 |
| Harry Price |
Ningú semblava dubtar de l’odissea fantasmal. Però el 1956 l'encanteri de la rectoria Borley i les investigacions que allí es van realitzar van ser posades en dubte. Dos membres de la Society for Psychal Research (SPR), Charles Hope i Henry Douglas, van sol·licitar una revisió dels treballs de Harry Price.
El comitè de la SPR va accedir a la petició dels erudits paranormals i va començar la fiscalització de tota la documentació existent sobre el cas que es trobava a la Universitat de Londres.
Després de cinc anys d'estudi els resultats van ser publicats sota el títol The Haunting of Borley Rectory (L'encantament de la rectoria Borley) el 1956.
En opinió de Hope i Douglas, molts dels fenòmens que es van produir en casalot religiós van ser fraudulents. És més, van assegurar que darrere de molts dels presumptes incidents poltergeist es trobava Price, tot i que els fenòmens ja s'havien denunciat molt abans que Price posés allí els seus peus per primera vegada.
Borley va resistir estoicament els envits de la comunitat parapsicològica més escèptica. Primer amb la publicació el 1973 de l'obra The ghosts of Borley: Annals of the haunted Rectory (Els fantasmes de Borley: Anals de la rectoria encantada) realitzada per Peter Underwood i el doctor Tabori, i en la qual es reafirmava les serioses i metòdiques investigacions realitzades per Harry Price, i posteriorment, el 1974, quan un equip del Grup d'Investigacions Parapsicológicas de Enfield, encapçalat per Ronal R. Russel, va reprendre les investigacions, aquesta vegada a l'església adjacent a l'antiga abadia, les quals van determinar que seguien produint estranys fenòmens en el recinte.
La comissió científica dirigida per Russell, i composta pels enginyers Frank Parry i John Fay, va ratificar l'existència d'una fenomenologia paranormal en Borley, Russell explicava:
"Hem gravat cents de sorolls extraordinaris, trepitjades, cops i altres. En una ocasió vam localitzar un centre de pertorbació prop del sepulcre Waldegrave, era tangible, com un remolí d'energia. Quan es passava la mà per ell, se sentia una mena de pessigolleig, com el que produeix l'electricitat estàtica. En una altra ocasió vam arribar a escoltar un profund grunyit".