 |
| Fotografía d'època de La Mussara |
Encara que no es coneguessin els misteriosos fets que han tingut lloc al cim de la muntanya de La Mussara, l'ambient que envolta aquest lloc abandonat ja és per si poc engrescador. A poc més de mil metres d'altitud les boires són freqüents, i reforcen l'aire enigmàtic que envolta les escasses construccions que es tenen en peu, la majoria semi derruïdes pel pas del temps i l'abandó en què va caure el poble des que als anys cinquanta que va quedar completament deshabitat.
Però aquesta sensació de misteri i decrepitud de la zona no és més que l'aspecte superficial dels enigmes que envolten la zona. L'adorn que acompanya les inexplicades desaparicions, l'albirament d'insòlits éssers, o figures lluminoses d'origen incert. A la comarca, el Baix Camp (Tarragona), i també més enllà, tothom sap que a la Mussara passen coses molt estranyes. Fets misteriosos que allunyen d'ella a molts que no volen estar massa temps en la seva rodalia, especialment al vespre, i que en canvi atreuen cap al seu cim als que pretenen trobar un camí de comunicació amb una altra realitat, amb el més enllà, o potser amb el mateix infern.
MISTERIOSES DESAPARICIONS
En la també abandonada Església de Sant Isidre, el mateix que en les altres edificacions que encara aguanten amb prou feines, és freqüent trobar restes d'alguna cerimònia pretesament màgica, espelmes de diversos colors, restes d'algun preparat amb pretensions màgiques, així com pintades amb símbols esotèrics d'allò més variats. El mateix passa a la petita construcció que culmina el conjunt, al costat mateix d'un precipici. Però més enllà de la simple parafernàlia estètica hi ha el misteri en estat pur. Desaparèixer a la Mussara no és molt difícil. Entre els habitants dels pobles propers, i entre els que s'han interessat pels misteris que l'envolten, hi ha infinitat de casos inexplicables. Com l'enigmàtic esvaïment que va patir un enginyer alemany l’any 1995 quan estava treballant per aquella zona i que es trobava passejant pels camins que envolten aquells indrets. Va deixar el nostre món per espai de tres hores. Passat aquest temps va reaparèixer sense que sabés què havia passat. O l'encara més enigmàtic esvaïment d'un veí que va acabar als Estats Units sense que recordés què és el que li havia passat.
Misteriosos successos, la majoria de tan difícil comprovació com quan algú diu que està perdut durant hores en les boiroses carreteres que envolten la muntanya. Encara que a vegades sí que hi ha testimonis i dades comprovables dels estranys fenòmens que allí ocorren.
 |
| Cartell de recerca d'Enrique Martínez Ortíz |
"Quan ens vam adonar que no estava on l'havíem deixat el cridem, però sense resposta. Comencem a buscar per la zona, però no trobem cap pista sobre el que li havia passat, només trobem el cistell, amb un únic bolet.
Després de buscar per tot arreu cridem a la Guàrdia Civil i vam fer moltes batudes, que es van prolongar diversos dies. Fins i tot van intervenir els Sapadors de Muntanya de l'Exèrcit, però sense cap resultat positiu".
Després de buscar per tot arreu cridem a la Guàrdia Civil i vam fer moltes batudes, que es van prolongar diversos dies. Fins i tot van intervenir els Sapadors de Muntanya de l'Exèrcit, però sense cap resultat positiu".
Recorda afligit Clarés, amb l'angoixa de no saber què és el que li va poder passar al seu amic. Les contínues batudes, en què van participar més de dos-cents soldats de la propera base de Castillejos, així com gossos ensinistrats en la recerca de persones, no van obtenir cap recompensa. Què li va passar a Enrique? Aquesta pregunta no ha deixat de martellejar en la ment a la seva família i amics. Es va caure en alguna fossa? Costa pensar que aquest fos el problema, sobretot tenint en compte que coneixia bé el terreny, i que les batudes realitzades no van trobar cap indici. Va desaparèixer voluntàriament?
La seva família nega rotundament aquesta possibilitat. "Mai, ni de petit, s'havia absentat més d'un dia sense dir on anava", diu la seva germana Angustias. A més, va deixar abandonat el seu cotxe, amb la seva documentació, el tabac i fins a una medicina que havia de prendre diverses vegades al dia. D'altra banda, tenia una malaltia a les cames que li impedia caminar diverses hores seguides. Els amics d'Enrique van seguir buscant-lo pel seu compte durant mesos després, intentant trobar una pista que donés una mica de llum.
En una d'aquestes batudes va ocórrer un altre dels inexplicables esdeveniments que de tant en tant passa a la Mussara. Va ser a finals de gener de 1992 i segons explica Jorge Roberto Boluda:
"Ens trobàvem descansant en una casa abandonada, poc després de la mitjanit quan vaig sentir el soroll de cascos de cavall que semblaven procedir de la propera i també abandonada Església de Sant Isidre de la Mussara.
Alertat per aquest estrany so de cavalls a la nit en aquest paratge aïllat, em vaig acostar a l'entrada de l'antic edifici religiós on vaig poder veure alguna cosa que em va deixar gairebé de pedra.
Davant meu van aparèixer unes figures abillades amb el que semblaven uns hàbits amb caputxes, el que els donava una aparença similar a monjos, però tenien un aspecte semitransparent. Al principi només en vaig veure dos, però dins de l'església n'hi hauria quatre o cinc més. Alguns van passar a menys de deu metres de mi. Els vaig parlar però em van ignorar del tot. Vaig poder veure perfectament com es dirigien a l'interior on van moure unes pedres. Al cap d'uns moments els vaig deixar de veure sobtadament".
Boluda assegura que mai oblidarà aquesta estranya observació, que en total va durar uns quatre minuts. Entitats immaterials. Què va ser el que va veure el testimoni? Eren éssers procedents d'un altre pla de realitat?
 |
| La Mussara en l'actualitat |
La visió d'entitats aparentment immaterials en aquesta misteriosa zona no és massa infreqüent. Altres testimonis asseguren haver observat, i fins fotografiat, la presència d'estranyes i inexplicables figures amorfes surant sobre el sòl, inundant la zona amb una llum misteriosa i d'aparença irreal. No deixa de ser curiós que fins i tot les llegendes i el folklore local hagin recollit l'ancestral creença en la zona de què allà hi ha alguna cosa que s'escapa de la norma, cosa que pot convertir-la en un portal d'entrada, i també de sortida, cap a un altre món, un altre pla d'existència.