La mansió Winchester

La mansió Winchester a l'actualitat

Per entendre el motiu de la construcció d'aquesta casa, cal conèixer la història de la seva propietària, Sarah Winchester, que va dedicar trenta-vuit anys de la seva vida en fer i desfer habitacions, portes, escales i sostres.

Sarah lockwood

Sarah Lockwood Pardee, llavors una jove bellesa de Connecticut, s'havia casat en 1862 amb William Wirt Winchester, l'únic fill d'Oliver Winchester, creador del rifle de repetició, que va ser un dels pilars de la conquesta de l'oest nord-americà. La parella va tenir una filla Annie que va néixer el 12 de juliol de 1866.

Quan tot semblava ben encaminat, un matrimoni feliç i ben avingut a l'alta societat, amb una fortuna consolidada i un futur brillant, Sarah va patir una sèrie de tragèdies de les quals mai es recuperaria. El 26 de juliol de 1866, només amb dues setmanes de vida moria la petita Annie per causes desconegudes. En 1880 el seu sogre Oliver Winchester moria de forma sobtada estant en perfecte estat de salut. Només un any després, el seu marit William moria de tuberculosi quan sempre havia estat una persona forta i sana. Aquests esdeveniments varen convertir a Sarah en la posseïdora del 50% de les accions de la companyia Winchester Arms Company.

El matrimoni William i Sarah

Sense poder trobar una raó natural per les seves tragèdies, Sarah va recórrer a una mèdium de Boston, la qual després d'una sessió, va explicar que Sarah estava perseguida per esperits i que estava pagant les conseqüències de les morts ocasionades pel rifle Winchester. La seva mala sort no era res més que la maledicció dels indis i militars assassinats que reclamaven justícia. La mèdium en una de les sessions realitzades, va dir a la rica hereva que havia contactat amb un dels esperits i que li havia ordenat que construís una mansió per albergar les ànimes dels morts, només així acabaria amb la seva mala sort També va dir que la mansió no podia acabar mai, ja que de fer-ho Sarah moriria en el més atroç dels sofriments.

L'any 1884 Sarah va comprar un terreny de 24.000 m² a Sant Josep, Califòrnia. A partir d'aquest moment, una legió de constructors, fusters i decoradors es van afanyar a construir durant trenta-vuit anys seguits una enorme mansió basada en un projecte que mai no tindria fi.

La casa en construcció en 1892

La mansió té una alçada de 4 pisos a la seva part més alta, 160 habitacions completament moblades, amb més de 2.000 portes, més de 10.000 finestres, 47 xemeneies, 48 ​​escales, 13 banys i 12 cuines. Però no és això el més curiós, sinó una sèrie de rareses en la construcció que mai van poder ser ben explicades. Hi ha escales que baixen i pujen i no va a parar a cap lloc, escales amb nombrosos graons, però de pocs centímetres d'altura cada un, portes que en obrir-se només mostren una paret pintada de blanc i escales que no porten enlloc, quedant mortes al sostre, aquests en són alguns exemples. A més, algunes habitacions disposaven de passadissos secrets per moure's entre les parets de la mansió sense ser vistos.

Escala que va a parar al sostre

Ningú ha pogut donar explicació als misteris que encara ara existeixen dins de la mansió de Winchester. Molts esdeveniments estranys han ocorregut a través dels anys i que encara tenen lloc actualment. Assabentats d'aquests esdeveniments, experts parapsicòlegs qualificats de tot el món i societats d’investigació paranormal com la Society for Psychical Research de Londres, han visitat la casa, obtenint proves testimonials que allà els successos que ocorren són poc normals. Psicofonies amb veus, passos i sorolls propis de la construcció, portes que s'obren i es tanquen soles, en són algun exemple, a part de les freqüents baixades de temperatura amb menys de 15 graus de diferència, que es registren indistintament en qualsevol de les habitacions de la mansió.

També sembla haver-hi una notable obsessió amb el número 13. Hi ha 13 banys (al tretzè s'arriba pujant 13 graons), totes les reixetes de desguàs tenen 13 forats, moltes finestres estan compostes per 13 panells, els canelobres tenen 13 suports per a 13 espelmes, el paviment de l'entrada està dividit en 13 sectors, i al dormitori de Sarah hi ha un armari amb 13 penjadors on es penjaven 13 vestits, els que usava durant les seves sessions d'espiritisme. La llista d'altres 13 és llarga, 13 cúpules de vidre, escales de 13 graons, 13 parts en el testament de la propietària de la casa, que va ser signat 13 vegades i un llarg etcètera.

Escala que baixa i puja i no va a cap lloc

Sarah Winchester va morir el dia 5 de setembre de 1922 mentre dormia, a l'edat de 82 anys.  Es diu que en els seus últims anys es va convertir en una dona esquerpa i temorosa, que amb prou feines menjava i dormia molt poc, dedicant els capvespres a recórrer amb una serventa totes les habitacions i racons de la mansió. Ja quan era gran, tenia una memòria prodigiosa, podia recitar un a un tots els objectes i mobles que hi havia a cada habitació.

Sarah Winchester tenia en la mansió un equip de sis minyones que cuidaven de què tot estès en ordre. Agnes O’Sullivan de vint-i-dos anys n’era una d’elles, precisament la que la va trobar morta al llit de l’habitació la matinada d’un dilluns de setembre de 1922. Agnes havia entrat a treballar com a minyona feia sis anys i en morir Sarah va relatar, tot el que havia conegut durant aquests anys vivint a la casa. La premsa va fer ressò de la mort de l'excèntrica millonària i durant uns dies als seus titulars no es parlava de res més.

La noia va explicar que des d’un principi la casa li manifestava un cert temor, escales que no conduïen a cap lloc, portes que donaven al no-res... però aviat a igual que les altres noies es va acostumar a conviure amb aquests  estranys elements arquitectònics.  

La minyona Agnes O'Sullivan

Agnes afirmava que Sarah era molt exigent amb la servitud, havia prohibit els miralls en tota la casa, per evitar enutjar als esperits, ja que segons ella es reflectien i això no els hi agradava i els enfurismava. També quan en alguna ocasió entre la servitud es comentava que a la nit anterior s’havien sentit sorolls de multitud de trepitjades que feien cruixir les fustes del pis, Saraha prohibia continuar la conversa tot dient que eren moviments naturals de la casa. Semblava que volia que tothom ignorés el que precisament ella estava dedicant la seva vida, en construir una grandiosa casa per allotjar als esperits.

Agnes va dir també que moltes nits les minyones dormien plegades a causa del temor que els hi provocava els aterridors sorolls provinents dels passadissos. En una ocasió Rose Marie Kenwood, una de les minyones, es va atrevir a obrir la porta i mirar al passadís caient desmaiada tot seguit, sense que al despertar pogués explicar el que havia vist.

Més enllà de les curiositats i supersticions, la casa és un tresor històric d'exquisit gust en decoració i arquitectura. Dels pisos de marqueteria que van portar trenta-tres anys de treball exclusiu d'un grup d'artesans, als rematats de bronze, tot sembla sortit de la més curiosa botiga d'antiguitats, destacant el bon gust i la perfecció dels acabats. Sarah va invertir més de 5,5 milions de dòlars en aquell temps per edificar la casa tan capritxosament construïda, amb la convicció que així aconseguiria eludir els possibles esperits que durant tant de temps venien a pertorbar la seva pau i tranquilitat.

Una porta al no-res

L'actitud insòlita i la dèria que tenia Sarah per la construcció d'aquesta casa, en un principi varen fer pensar a tothom que no es tractava de res més que un producte de la seva ment pertorbada pels tràgics esdeveniments. Però en canvi va demostrar fins al darrer moment dels seus dies, gaudir d'una memòria excepcional i d'un raonament extraordinari, mantenint en tot moment el seny, demostrant així que en realitat la seva actitud es tractava únicament producte de la seva voluntat.

Després de la mort de Sarah, una neboda seva va passar a gestionar el patrimoni familiar prenent mesures dràstiques, aturant les obres, acomiadant a tota la servitud  i posant la casa a subhasta. La mansió fou adquirida per un acabalat inversor per l'irrisori preu de 135.000 $. El nou propietari va convertir la mansió en un lloc de peregrinació de milers de curiosos i turistes que cada any es desplacen a Califòrnia per veure aquesta magnífica mansió mai acabada.

Actualment la mansió està oberta al públic per ser visitada només uns dies determinats a l'any, podent ser recorreguda a través d'una visita guiada, amb l'advertiment de què en cap moment ningú se separi del grup. S'han donat casos d'alguns visitants que davant la curiositat es van extraviar, i que quan van ser trobats varen afirmar que encara que no tenien cap temor, mentre anaven per la casa intentant trobar la sortida, tenien la sensació inequívoca de sentir-se contínuament observats, a més, notant un alè fred al clatell que els feia posar els pèls de punta.