La casa dels sorolls

El poble de La Cornudilla, en estat d'abandó

Els pobles deshabitats amaguen entre les seves ruïnes interrogants que potser mai arribin a trobar resposta. Aquest és el cas de La Cornudilla (València), on encara resisteix en peus una vella casa on es produïen misteriosos sorolls l'origen segueix sent avui un enigma.

A la Comunitat Valenciana, entre les localitats de Requena i Utiel, més concretament entre els dos petits pobles de Los Marcos i Los Ruices, situat enmig d'inacabables camps de vinya, es troba La Cornudilla.

Els 40 habitants com componien la pedania de La Cornudilla, cap als anys 50 van haver d'abandonar-la a conseqüència d'una successió de fenòmens estranys que esdevenien en els habitatges i que van acabar per terroritzar als veïns.

Actualment hi ha pocs habitatges sans, dues o tres com a màxim, que formen el que es podria anomenar, el nucli principal del poble, la resta estan escampats pels voltants, només mantenen la seva estructura, excepció d'un enorme corral usat antany per acollir el bestiar i que s'ha sustentat incòlume al pas dels anys. A uns 25 metres de la resta del poble, hi ha una petita casa, deteriorada en la seva major part, que ens sembla, en mirar, aliena a la Cornudilla, aquesta casa va ser anomenada, “La casa dels sorolls".
 

Tot va començar de sobte un dia sense més, la gent del poble parlava l’endemà que a les cases a la nit, es podien escoltar converses, veus, murmuris, plors, del que ells anomenaven "follets". Passaren els dies i a vegades els estranys sorolls eren tan forts que els veïns havien de sortir a dormir al carrer dominats pel pànic i els gossos es posaven a bordar com embogits.


Façanes de les cases abandonades del poble

Expliquen els ancians que havien viscut al poble, diuen recordar com era freqüent escoltar a l'interior de casa seva, a les poc il·luminades nits d'aquelles dates, murmuris procedents de no se sap on, ombres que deambulaven d'un lloc per un altre i sorolls nocturns d'estranya naturalesa, tot això acompanyat de la por que es va crear entre els seus habitants. Ningú es va saber explicar, ni tan sols avui, que va motivar aquell episodi. Es va arribar fins i tot a sospitar que la casa estava construïda sobre un cementiri o terres estranyes encara que es va poder demostrar que no va ser així. La veritat és que aquestes misterioses manifestacions es van esfumar de la mateixa manera en què van aparèixer, sense previ avís, tot i que no va ser aquest el cas d'aquesta petita casa, coneguda com "La casa dels sorolls", de la qual avui només queden dos murs, però en la qual encara es pot apreciar la seva estructura interna, que sembla posseir, en contemplar, una personalitat pròpia estranya a la resta del conjunt.



A La Cornudilla, la fesomia s'ha difuminat amb el pas del temps, resisteix una modesta casa apartada uns metres de la resta d'edificacions derruïdes, enclavada en un camp sembrat de raïm i al costat d'un enorme arbre que projecta inquietants ombres sobre els seus murs. Si se la mira des del camí que procedeix de Los Ruices, sembla intacta, com si els anys d'abandonament no haguessin fet efecte en ella, però, en observar-la des del costat oposat, el seu interior queda al descobert i es poden apreciar les seves entranyes de fusta i pedra. A dins, una escala condueix al pis superior, el lloc d'on procedeixen els estranys sons o raps que l'han convertit en famosa. Aquesta petita edificació és la que va provocar el desassossec dels seus habitants. La casa dels sorolls va començar a fer-se famosa a causa d'uns estranys sorolls que de vegades es transformaven en xiscles, plors i potents laments que sortien de dos pous ubicats al seu exterior. La casa  tenia els pous al costat mateix per a proveir-se d’aigua, molt comú en algunes cases d’aquella zona. 

Testimoni de veïns que llavors no eren més que nens, asseguren que a l’interior de la casa  del sorolls tothom havien pogut escoltar pesades petjades que colpejaven contra el terra del pis superior sense que hi hagués ningú. Semblaven passos, murmuri, fins i tot, algú va assegurar haver vist ombres estranyes a les cases".

Dins de la casa eren freqüents els fenòmens de poltergeist durant els quals coberts i plats eren llançats contra les parets de la casa sense motiu aparent. El terror era tal en algunes nits i els sorolls tan forts que els seus habitants havien de sortir a fora. Però no només els habitants de la casa i veïns del poble notaven el pesat ambient que l’envoltava, sinó que fins i tot els animals percebien el que allà passava. Gossos i mules estaven sempre inquiets i agitats. Fins i tot, en més d’una ocasió, alarmats pels fets que s’estaven produint al poble, la Guàrdia Civil es va presentar al lloc, essent testimonis incrèduls dels successos que en aquella casa s’estaven produint.

En aquella casa estava passant alguna cosa poc comprensible per la mentalitat d’una gent senzilla de vida i comportament rural. Els esdeveniments foren uns fets testimonials que molta gent va poder observar en repetides ocasions, inclosa la Guardia Civil, que sense cap prova evident del que estava passant allí, varen atribuir els fets a bruixeria. Els sorolls i fenòmens estranys van arribar a tal extrem que els mateixos habitants de la casa, presos del més absolut terror, es van veure obligats a traslladar-se a les veïnes llogarets de Els Marcos i Los Ruices.

Posteriorment i a poc a poc la resta del poble va ser abandonat, no només pels fenòmens viscuts a la casa dels sorolls, sinó perquè com va esdevenir en molts pobles d'Espanya en els anys 50, la població abandonava les petites aldees a la recerca de pobles amb major expansió.