La casa lila

Als afores de la població d’Arenys de Mar a la comarca del Maresme, hi ha una casa coneguda per “La casa lila”, on fa molts anys varen ocórrer uns fets horripilants només comparables als ocorreguts a l’estat americà d'Amityville, i que només coneixen de bona tinta els més vells del poble.

Interior de la casa

La casa era típica de l’estil colonial, construïda el 1887 amb una gran ostentació de luxes i detalls, era coneguda com La Juliana. A l’interior, les parets principals de la casa estaven pintada de color blau, però amb la primera claror de l’alba quan la llum entrava per les finestres de la cúpula, aquest blau agafava un to lila molt lluminós que és el que va donar el malnom a la casa i que encara es pot apreciar en les fotografies. La mansió estava envoltada per un grandiós bosc d’acàcies i alzines, amb un ampli sender natural que el travessava, conegut per avinguda de les acàcies.



Després d’acabada, la casa fou habitada per una família composta d'un matrimoni, dos bessons, una nena petita i també tenien un gos. El marit havia fet fortuna en els seus viatges a ultramar i en aquells temps era considerada la família més rica del poble. La casa era preciosa i el lloc on fou construït era encisador.

La cúpula

Però aviat la felicitat d’aquella família va canviar, el marit cada dia que passava tenia pitjor caràcter, la gelosia no el deixava viure, l’esposa era molt atractiva, d’una singular bellesa i en els seus freqüents viatges que l’obligaven a estar setmanes fora de casa, estava convençut de què li era infidel. D’altra banda els fills només obeïen a la mare, ignorant obediència al seu progenitor, demostrant la poca estima que li tenien, segurament producte de les seves llargues absències.

Un vespre mogut per la gelosia el matrimoni va tenir una forta discussió. El marit pres per un estat de follia, va agafar el seu revòlver Webley que portava sempre durant els seus viatges i va matar a trets a la seva esposa al menjador de la casa.

Immediatament va anar a l’habitació de la seva filla que dormia plàcidament i li va disparar un tret al cap. Els bessons es van despertar amb tot l’estrèpit i varen baixar al menjador, allà mateix un d’ells fou víctima dels trets del seu pare, l’altre se’l va endur a la banyera del pis de dalt i amb un ganivet el va degollar. El gos que bordava desesperat, el va agafar i el va portar al soterrani on es va trobar xafat a sota d’una bóta de vi.

Passada la follia, l’home se’n va adonar compte dels seus actes i aclaparat per la culpa, va escriure una nota explicant tot el que havia fet, a continuació es va suïcidar penjant-se en el vestíbul. A l’escrit entre paraules de penediment deia: "Ho sento, Déu meu no era jo, alguna cosa m’havia posseït".

Posteriorment la casa fou habitada pel matrimoni  Josep Riera i Jean Bouillot, on durant la seva convivència mai varen detectar cap fet anormal.

Actualment la casa està totalment abandona, on la degradació i els actes vandàlics que pateix contínuament fan que es trobi en un estat ruïnós. El terreny està afectat per la construcció de la carretera que ha d’anar d’Arenys de Mar a Sant Celoni, per la qual cosa es pot dir que els vestigis d'aquesta magnífica mansió que fou en el seu dia, aviat desapareixeran.

Algunes societats dedicades a l’estudi del paranormal tals com la Societat Catalana de Parapsicologia de Barcelona, l’Oberon Misteria de Blanes o el SEAMP de Madrid s’ha interessat per aquesta història. Alguns diuen que efectivament, han obtingut psicofonies de lladrucs de gossos i altres sons sense identificar.

Algunes fotografies que mostren l'interior de la casa en la seva millor època, on es pot observar la seva ostentositat.



Entrada de la casa

Dormitori principal

Avinguda de les acàcies, camí que condueix a la casa

  

Matrimoni Josep Riera i Jean Bouillot

Les fotografies s'han obtingut a través de la xarxa d'Internet amb l'única intenció de completar aquest article. En el cas que alguna d'elles tingui drets d'autor agrairé que envieu un correu i les decantaré.