El Follet de Saragossa

A la història de l’estat espanyol, mai un fenomen paranormal havia causat tanta expectació com  la que estava passant a Saragossa. Milers de persones seguien amb fervor el que succeïa cada dia en una cèntrica casa de la capital manya. Al mateix temps i per primera vegada a tot l’estat espanyol, policies i jutges intervenien de forma conjunta i directe en la investigació dels fets.  Al final, de la mateixa forma en què va aparèixer, la misteriosa veu que sorgia de les entranyes d’uns vells fogons d’una cuina va desaparèixer per sempre, deixant darrere seu una incògnita, que malgrat el temps que ha transcorregut ningú ha pogut donar una explicació.

ELS FETS

Els fets se situen durant els mesos de setembre a desembre de l'any 1934 i gener de l'any 1935.  El lloc, el bloc de pisos ubicat al carrer Gascón de Gotor número 2, al pis segon dreta, de Saragossa. El 27 de setembre de 1934, 06:30 h. Unes sonores rialles esclaten sobtadament a les escales del primer i segon pis de l’edifici. Alguns veïns deixen el llit preguntant-se quin és l’origen d’aquells misteriosos sorolls. Les sinistres rialles varen començar a minvar al cap d’uns moments fins a desaparèixer totalment. L’estranyesa dels veïns fou major quan varen comprovar que no hi havia ningú voltant per les escales. Tothom es preguntava qui podia haver estat el responsable d’aquella broma de tan mal gust. Durant els dies següents només es varen sentir com uns cops molt llunyans, amb la qual cosa els veïns li varen treure importància i l’afer del primer dia va quedar en l’oblit.

LES VEUS

Tot el veïnat al carrer

Convençuts que no es tractava de cap broma macabra, el propietari de l’edifici Antonio Palazón, va decidir presentar-se a les autoritats locals per denunciar els fets. A partir d’aquell moment la policia i els guàrdies d’assalt començaren a investigar per primera vegada a l’estat espanyol, un presumpte fenomen sobrenatural. Al cap de pocs moments de ser posada la denúncia, un agent del cos de policia entrava a la cuina adreçant-se directament cap als fogons, alhora que es burlava de la gent que allí hi havia per presenciar els fets. L’agent després d’agafar un ferro en forma de ganxo va començar a remoure les cendres del fogó, i de sobte una veu ronca masculina va cridar unes paraules que tothom va entendre i que deien que li estava fent mal amb aquell ferro. Les bromes i burles varen parar de cop, deixant a tots els presents atemorits.

Amb el testimoni de l’agent de policia, es va realitzar un minuciós registre a tot l’edifici per comprovar si les veus sorgien d’alguna persona amagada en un dels pisos superiors. Com a mesura suplementària, diversos guàrdies varen pujar al terrat i varen tallar les antenes de ràdio, fins i tot, varen arribar a cavar un sot d’un metre d’amplada al voltant de l’edifici per descobrir si hi havia algun cable enterrat, que no varen trobar.

COMENCEN LES SOSPITES

La minyona Pascuala Alcocer

Donat el resultat negatiu de les investigacions oficials que es varen portar a terme des del 20 al 23 de novembre, la policia va suposar que hauria de tractar-se d’un fet paranormal excepcional, i com es donava la circumstància que la minyona de la casa sempre estava present quan se sentia la veu, varen arribar a pensar que fos ella la que originava el fenomen. Quan aquestes suposicions fores escoltades per Joaquin Gimeno Riera, proposat al premi Nobel Ramon i Cajal, aquest va declarar que el fenomen ben bé podia tenir una explicació racional, i que recordava perfectament que hi havia mèdiums, generalment dones, que havien arribat a realitzar veritables fenòmens paranormals que encara resten inexplicats, però que amb això no volia dir que fos aquest el cas de la minyona, sense abans haver-la sotmès a un rigorós estudi.  Dels orígens de les veus el Dr. Gimeno Riera va explicar que existeix la possibilitat de la minyona fos la que provoqués inconscientment les veus a través de ventrilòquia, és a dir, en el cas suposat de què la minyona estigués patint una patologia psico-al·lucinògena amb la qual cosa l’individuo obté una doble personalitat de variació anímica hipersensible, molt difícil de detectar. 

L’INFORME JUDICIAL

A la matinada del dilluns 26 de novembre del mateix any, el comissari Pérez de Soto declarava davant de la premsa que havia fet retirar els guàrdies de l’interior de la casa perquè, segons els informes que havien redactat els agents que estaven de servei a l’interior de la cuina, no s’havia tornat a escoltar les veus d'ençà que els llogaters havien abandonat el pis el dissabte a les deu de la nit. De Soto va fer principal esment en afirmar que una vegada desallotjats els veïns, el fenomen havia desaparegut. 

Aquest mateix dilluns fou emès l’informe mèdic forense, que descartava a la minyona com a possible origen del fenomen. A l’informe consta escrit pels especialistes que no varen descobrir en la noia tendències a la mentida o simulació, ni que tingués propietats psíquiques. L’informe continuava dient que allunyada de la cuina la noia  i situada  en una habitació oposada de la casa, les veus continuaven sentint-se. La cuina de la casa fou motiu d’un minuciós examen per part de la policia, i tota mena de professionals de la construcció, electricistes, llauners i paletes, els quals no varen cap mena de cables, conductes ni d'indici que els conduís a l’origen de les veus fantasmals.

LA “DIRECCIÓN GENERAL DE SEGURIDADAD” DEMANA EXPLICACIONS

Agents de la brigada d'investigació

Els periodistes que en aquells temps acostumaven a llegir la premsa estrangera que arribava a Madrid, varen quedar estupefactes al llegir al The Times, un dels diaris amb més prestigi del món, la referència que el periòdic feia sobre el cas del carrer Gascón de Gotor de Saragossa catalogant-lo d'irònic i poc fiable. La reacció d’aquesta notícia no es va fer esperar, així a la matinada del dimecres dia 28 de novembre la “Dirección General de Seguridad” (DGS) de l’estat espanyol en una trucada al jutge Pérez de Soto sol·licitava informació de l’estrany esdeveniment. Des de la comissaria de policia enviaven a la DGS un estens dossier on hi havia l’historial del “fantasma dels fogons”. L’endemà, el pis segon dreta estava ocupat de nou per tres inspectors i dos guàrdies d’assalt, que custodiaven la cuina per tal de recollir nous testimonis en el cas que el fenomen es torni a repetir.

En entendre que la tasca que calia realitzar quedava fora de la seva competència, el titular del jutjat número dos, el jutge Pablo de Pablos va traspassar l’afer al jutge municipal del tercer districte, en Luis Fernando. D’altra banda, el governador civil en Otero Mirelis, instava amb to amenaçador a la premsa que deixessin de parlar del tema. Sembla que la fama nacional i internacional que estava prenent aquell esdeveniment, estava qüestionant la labor de la policia.

EL COP DE CARPETA OFICIAL

Amb l’arribada del nou jutge el caire de la investigació es va tornar incert. El divendres 30 de novembre i els dies 1 i 2 de desembre, els organismes oficials privaven d’informació als mitjans de comunicació. Se sospitava que el jutge i el seu equip entre els que hi figurava el Dr. Riera i el governador civil Otero Mirelis, estaven portant a terme algun tipus d’investigació especial que els permetria descobrir a l'autor “de la broma”.

El resultat d’aquestes indagacions foren unes declaracions que el jutge va fer públiques a la premsa en nom de tot l’equip, el mateix dilluns dia 3 de desembre i que transcrivim en forma d’extracte i en el seu idioma original.

 "...Primero quise oír la misteriosa voz... Las experiencias realizadas demuestran, con absoluta claridad, que la voz es debida a un fenómeno psíquico, que únicamente se produce en determinadas circunstancias... por eso escucho la voz cuando quiero... En la cocina de la casa nos encontrábamos la muchacha de servicio de los antiguos inquilinos, dos testigos y yo... La voz se dejó oír cuantas veces me lo propuse... Bajo el punto de vista científico no puede ser más interesante y sugestivo, pues aunque no es el primero que se produce, son muy contados los que registra la historia médica... Por ahora no puedo decir más... las actuaciones practicadas serán archivadas hoy, por no haberse encontrado persona responsable de la falta. El misterioso suceso ha quedado totalmente aclarado y el caso cerrado".

Amb tot això, el governador civil Otero Mirelis va declarar:

 "...Con la habitación iluminada y a oscuras, el resultado fue satisfactorio... Todo lo que no sea reconocer esto, es deseo de sacar las cosas de quicio y adoptar posiciones falsas que no quiero calificar".

Aquella tarda de dilluns 3 de desembre de 1934, el doctor Gimeno Riera també va escoltar amb tota claredat la veu que sorgia dels fogons, les seves declaracions foren aquestes:

 "...Por fin, he oído la voz, si es que se puede llamar voz a un sonido apagado y que da cierta impresión de lejanía... Me ratifico en cuanto dije el primer día... al punto al que han llegado las cosas, lo mejor que yo debo hacer, es dar el asunto por terminado y callar... mi posición en el asunto es peligrosa, puedo escudarme incluso tras el secreto profesional".

Aquella mateixa nit, Antonio Palazón i la seva esposa Isabel abandonaven el pis del carrer Gascón de Gotor número dos segons dreta, després de moltes nits sense dormir. Els acompanyava la seva minyona Pascuala.

MASSA FÀCIL

La família Grijalba

No cal pensar massa per endevinar que durant els dies que varen experimentar amb ella, havien traçat un pla per acabar amb aquest afer que s’estava tornant massa molest i que tant d’enrenou causava. Si es declarava que l’assistenta, qui ja no vivia en aquell lloc, era la culpable, la gent i periodistes deixarien d’ocupar els voltants de la casa. Al contrari, si es revelava que el fenomen continuava sense explicació, el carrer es tornaria a veure ple de curiosos, amb el consegüent escàndol i contínua alteració de l’ordre públic.

LA PROVA DEL NEN

El nen Arturo Grijalba

Després del precipitat desallotjament del pis de la família Palazón, els habitants del pis tercer dreta, la família Grijalba, varen passar a ocupar “la casa encantada”. En nen Arturo Grijalba Torre, de només quatre anys, mantenia autèntiques converses amb l’invisible ser. Fou un esdeveniment que marcaria la seva vida i que deixaria un record inesborrable que després de tants anys encara conserva present a la memòria. Seixanta anys després, descriu de la següent manera el seu primer contacte amb el “Fantasma dels fogons”:

"Lo único que hacía era hablar y adivinar. Mi difunto padre una vez le preguntó: '¡Venga, si tan listo eres, dime cuántos estamos aquí!', la voz respondió '¡Trece!'. '¡Bah!, te has equivocado, estamos doce'. '¡Trece, sois trece!'. Porque era conciso. Fueron a contar y, efectivamente, estábamos trece personas. En un principio dijimos que no... pero no habíamos contado que había un niño de un mes en brazos".

Edifici Duende

Testimoni excepcional d’un dels primers “Expedient X” del segle XX, aquest home mai podrà oblidar aquells dies en què l’invisible habitant dels fogons va mantenir en vil a tot un país. Han passat més de seixanta anys, temps suficient perquè Arturo Grijalba sigui considerat llegenda viva d’un dels més apassionants enigmes espanyols. 

La minyona Pascuala Alcocer fou portada al seu poble d’origen com una exiliada a qui varen carregar totes les culpes, recolzant-se en afirmacions sense cap base científica com la del doctor Gimeno Riera. El jutge va dictaminar que el cas es tractava de "veus inconscients" causades per la noia, quan es trobava en situació profunda d’histerisme. El que tothom es preguntava com era possible que la noia trobant-se lluny de la casa fos capaç de causar el fenomen, ja que en diversos casos la policia, agents judicials i altres testimonis estan sols a la cuina, havien escoltat les veus.

Com a record d’aquells dies inoblidables, un modern edifici s’aixeca actualment al mateix lloc del carrer Gascón de Gotor, on anys enrere varen esdevenir els fenòmens inexplicats. El modern edifici fou batejat amb el nom de “Edificio Duende”.