 |
| Carrer Francisco Giner |
ELS FETS
Corria l’any 1935 i Barcelona encara estava lluny d’imaginar el problema polític i social que acabaria en una guerra civil tot just un any després.
Als baixos del carrer Francisco Giner, 43 del barri de Gràcia de Barcelona, el cap de família Enric Montroig i Mendoza es preparava com cada nit per marxar cap al seu treball, vigilant nocturn d'Elizalde, una fàbrica de motors d’avió ubicada al Passeig de Sant Joan. En aquella planta baixa hi vivia amb la seva esposa, la mare política i dos fills. Aquell hivern resultava molt cru i particularment aquella la nit es presentava molt freda. Després d’agafar el sarró amb les vitualles va abandonar el domicili, no sense abans desitjar una bona nit a la família que tot seguit es va retirar a dormir tal com feia habitualment. Eren les 22 h de la nit del diumenge 10 de febrer de 1935.
Al cap d’una estona d’estar la casa en silenci, es varen començar a sentir-se uns sorolls sords que venien de les parets exteriors de l’edifici. Cap a les 23 h els sorolls s’havien convertit en uns cops tan violents que es podien escoltar a tot l’edifici. El fill gran de la família es va aixecar estranyar, i quan va encendre el llum del menjador va poder observar com els calaixos del bufet s’obrien sols i queien a terra estrepitosament, sense que hi hagués ningú més a l'estança.
A la vista d’aquests fets, els veïns varen decidir avisa al vigilant municipal que, junt amb el vigilant nocturn del barri varen iniciar una inspecció exhaustiva de l’edifici, tot i quan s’escoltaven encara els estranys sorolls.
La majoria dels veïns es varen concentrar a casa dels Montroig a l'espera de veure que estava succeint i que era el que ocasionava aquells sorolls estrepitosos, però al cap d’un moment els sorolls i altres esdeveniments varen cessar sobtadament. Després de registrar tot l’edifici pis per pis, els dos vigilants no varen trobar cap indici que pogués donar una pista dels fets que havien passat i varen abandonar la inspecció. Els veïns en veure que no es repetien els esdeveniments varen retornar als seus domicilis considerants que per aquella nit tot havia acabat. Però no va ser així, poc després de marxar tothom, els sorolls i altres fenòmens varen destorbar la tranquil·litat de la casa fent-se notar fins a la matinada, justament quan retornava al seu domicili després d’una nit de treball Enric Montroig.
 |
| Portal de la casa dels Montroig |
LA DENÚNCIA
A part del testimoni de la família Montroig la policia va prendre declaració a altres veïns que es trobaven a la casa en els moments dels fets entre els quals hi havia alguns nens i adolescents. Els nens asseguraven haver observat ombres blanques creuant el passadís, a més de sentir com una mena d'un fregadís glaçat els tocava.
La veu popular no va trigar a relacionar els fenòmens amb els esperits, fins i tot, varen considerar que això podia representar una possible manifestació d’alguna ànima en pena, cosa que va fer augmentar la sensació de temor entre els veïns.
 |
| Inspectors i Guardies d'assalt davant la porta dels Montroig |
Es dóna la circumstància de què quan varen passar aquests estranys esdeveniments, el més jove dels fills dels Montroig en Joan, es trobava malalt al llit, cosa particularment interessant, ja que com asseguren alguns parapsicòlegs, molts d’aquests fenòmens paranormals que es produeixen avui dia podrien ser provocats per la presència de joves adolescents al lloc dels fets. Sembla que un mecanisme desconegut a la ment dels nois, fa que es manifestin els més variats fenòmens anormals sense saber el com ni el perquè. Si això hi afegim que el fill petit d'Enric Montroig es trobava malalt justament els dies en què tenien lloc els inexplicables esdeveniments, ben bé podria ser una atractiva circumstància a afegir a la “hipòtesis adolescent”, amb la qual cosa i unint les dues coincidències; adolescent i malaltia amb la mateixa persona i al mateix temps, es potenciaria el fenomen poltergeist, desencadenant tota mena de fenomenologia paranormal al voltant de la casa.
 |
| Els desperfectes |
Finalment el cas es va resoldre tot sol, perquè hi varen haver diversos llogaters inclosos els Montroig que varen canviar de domicili, ocupant d’altres del mateix carrer. Això precisament fou el que va fer sospitar al veïnat i les autoritats, que en canviar-se de casa els Montroig, els fenòmens varen cessar sobtadament.
Posteriorment a aquests fets, les autoritats incomprensiblement mai varen fer cap mena d’investigació per esclarir la procedència d’aquest fenomen, al contrari, es varen donar pressa en considerar aquest cas com un fet aïllat producte de la invenció d’algunes persones que vivien a la casa, malgrat que hi havia proves testimonials, ja que el fenomen havia estat presenciat i escoltat per nombrosos veïns. La premsa i les notícies radiofòniques que cada dia parlaven d’aquest afer, de sobte varen deixar de parlar d’aquest tema. Amb l’arribada de la guerra civil, el cas del carrer Francisco Giner va quedar arxivar per sempre.