La casa de Molló

Tot va començar l'any 1976 quan el senyor Ramon G.R.  i la seva esposa Joaquima de Mataró, foren convidats per uns amics a passar un cap de setmana al poble de Molló, a la comarca del Ripollès. Varen quedar meravellats pel paisatge i la tranquil·litat que es respirava en aquells indrets de muntanya. En acabar la jornada estaven convençuts que la seva il·lusió seria  tenir una casa a allà per anar-hi a passar els dies festius i caps de setmana. Aviat es van engrescar i al cap d’uns dies els amics de Molló trucaven al matrimoni dient que havien trobat una “ganga”, una casa  magnífica tota moblada encara que antiga, ubicada a les afores de Molló, amb un preu de lloguer irrisori. La casa pertany a una família de Barcelona de l’antiga alta burgesia, un matrimoni sense fills que darrerament no hi pujaven mai degut a la seva avançada edat. Així la volien llogar perquè d’aquesta manera estaria conservada, una oportunitat que no s'havia de desaprofitar.

I així ho van fer, a la setmana següent varen pujar a Molló. Un administrador de finques de Camprodon fou qui els hi va ensenyar  la casa, una magnífica i sòlida construcció victoriana de finals del XIX, la cuina espaiosa i plena de llum, un bany, el menjador amb una taula llarga i cadires a cada cantó (ideal per convidar als amics i fer àpats, varen pensar) i un soterrani on hi havia mals endreços. Al primer pis cinc habitacions i un  bany, amb banyera sencera. A dalt de tot hi havia com una mena de glorieta amb terra de fusta que segurament hauria de ser l’estudi, on hi havia prestatges amb llibres, una taula, una butaca i dues o tres cadires. Tot l’interior era molt vell però estava extraordinàriament net i endreçat, després varen saber que una vegada a l'any una empresa de neteja contractada pels propietaris, acudia per fer neteja general.

Encara que no era la casa que en principi buscaven no s’ho varen pensar més, el matí d’un dissabte de març de 1977, tenien el contracte que els autoritzava a viure a la casa per un termini de cinc anys. El que no acabaven d’entendre era el preu del lloguer, en un principi ells haurien trobat raonable que els hi haguessin cobrat el doble.

A partir d’aquí, cada setmana pujar a Molló es va convertir en una obsessió pel matrimoni, que ajudats pels amics passaven el dia arreglant i ordenant les coses de la casa, els mobles i objecte que consideraven que no utilitzarien es varen baixar al soterrani. Varen fer reformes a la cuina i als dos banys, varen posar cortines a les finestres, varen plantar flors al jardí, encenien la xemeneia, i en qüestió de poc temps la casa va prendre l’aspecte típic d’una casa habitada.

ELS PRIMERS INDICIS

El Sr. Ramon i la Sra. Joaquima E.P.D.

En arribar Setmana Santa, el senyor Ramon, la seva esposa i uns amics van decidir passar el cap de setmana a la casa de Molló. La primera nit aquests van dormir en una habitació contigua a la del matrimoni de la casa. Doncs bé, resulta que no varen poder dormir en tota la nit amb motiu de les veus, sorolls i cops originats per la discussió que mantenien l’altre matrimoni i que va durar fins a altes hores de la matinada. En llevar-se a l’hora d’esmorzar, tant un matrimoni com l’altre es recriminaven mútuament el fet d’haver estat discutint i fent sorolls tota la nit. Finalment després de posar-se d’acord en fet que cap dels dos matrimonis havia estat el causant d’aquells sorolls, no entenien d’on podien sorgir, ja que la casa estava a més de cinc quilòmetres del poble i no hi ha cap veí pels voltants. La resta dels tres dies que varen romandre a la casa no es varen sentir cap més soroll.

Uns dies més tard, el matrimoni va arribar a la casa de Molló un divendres al vespre per així aprofitar més el cap de setmana. Com que era tard varen sopar una mica i tot seguit se’n van anar a dormir. L’endemà quan la senyora Joaquima es va llevar, i va tota parada en trobar la roba i objectes de la bossa de viatge escampats per tot el menjador. Immediatament va anar a buscar el seu marit on després de revisar-ho tot van veure que no hi faltava res, però de totes maneres van donar part a les autoritats. Quan aquestes es van presentar varen atribuir els fets a la possibilitat que alguna persona aliena hagués pogut entrar durant la nit i causar els desperfectes. Aquell mateix dia per motiu de seguretat el senyor Ramon feia canviar els panys de la porta principal i la de la cuina.

LES MANIFESTACIONS

Posteriorment i a mesura que el matrimoni  passaven més estones a la casa, anaven succeint una sèrie d’esdeveniments per als quals no trobaven explicació:

Sovint trobaven enceses les llums de les habitacions superiors malgrat que tenien cura en tancar-les, sobretot la del matrimoni i una habitació que no s’utilitzava. Per aquest motiu varen fer venir un especialista de Camprodon, el qual després de fer una exhaustiva revisió no va trobar cap anomalia a la instal·lació.

Un dia al matí en entrar a la cambra de bany varen comprovar com tot el contingut del tub de pastat de dents estava escampat per l’interior del rentamans.

Un diumenge de matinada mentre el matrimoni estava al llit, sentien una música provenint del menjador, talment com si hi hagués una ràdio engegada. Varen baixar per veure d’on venia aquella música però mentre baixaven l’escala la música va parar i no es va sentir més. 

En una altra ocasió i també un diumenge al matí que es trobaven sols al dormitori de  la casa, abans de llevar-se, varen sentir com si dues persones estiguessin mantenint una conversa a la planta baixa. Quan varen baixar no hi havia ningú, ni tampoc se sentia res. 

Pati interior amb la font 

El senyor Ramon explicava que al pati interior hi havia una font amb una aixeta rovellada. Aquesta aixeta d'ençà que van llogar la casa mai havia funcionat, estava com ferregada i ni amb unes alicates hi havia forma de fer-la girar perquè brollés l’aigua. Un dia varen observar un gran mullader a terra el pati. Varen indagar d’on provenia l’aigua i varen quedar parats al veure com sortia aigua de l’aixeta, i que aquesta es podia obrir i tancar amb tanta suavitat com si fos nova. 

Posteriorment altres fenòmens ocorreguts a la casa observats amb el pas del temps, varen fer entendre al matrimoni que a la casa no estaven sols, i que allí hi ha algú més, però que no tenien cap temor perquè deien que si és veritat que hi ha un fantasma, el que feia era cridar l’atenció i prou.

Quan venien amics i familiars a passar el cap de setmana, mig de broma mig en serio, eren advertits que allí hi ha “fantasmes” i que si es donava el cas que a la nit sentien sorolls, que no en fessin cas. Cal dir que alguns d’aquests fenòmens anòmals es varen repetir en presència d’altres persones que es trobaven eventualment a la casa. En finalitzar el contracte, la casa va quedar deshabitada i no es va tornar a llogar.

Sens dubte haguera sigut un bon tema pels investigadors del paranormal, ja que es podria esbrinar quina fou la història d’aquesta casa i del seu passat. Però en acabar el contracte i a causa del delicat estat de salut del matrimoni, aquest ja no es va renovar més. Posteriorment amb els anys, la casa fou venuda i derrocada pels seus nous propietaris, i avui dia al seu lloc s'aixeca una moderna casa enjardinada que res té a veure amb l'anterior.