La casa estava situada al poble de Ñuñoa a Santiago de Xile. Segur que qualsevol persona de mitjana edat que visqués al poble té un viu record d'ella. Els vianants o automobilistes que transitaven per Avinguda de Grècia rumb a l'orient no podien evitar topar amb aquesta sinistra casa de tres pisos abandonada, rematada per una vistosa cúpula de teula escatada, situada en la intersecció l'avinguda de Grècia amb Sant Eugeni i Matta, ja la que tothom li deia "La casa embruixada de Ñuñoa".
 |
| Els esposos Críspulo Mújica i Virginia valenzuela |
No obstant això, l'origen de l'habitatge no té res de paranormal. Va començar a construir-se en 1910 per ordre del terratinent Críspulo Mujica sobre un terreny de mil-sis-cents metres quadrats. No obstant això, el seu amo mai va arribar a habitar-la, va morir sobtadament en 1912 als seixanta-quatre anys, sense veure-la acabada. Només dos anys després de morir, la mansió va poder ser enllestida gràcies al seu fill gran, Octavio Mujica Valenzuela.
Per a l'època va ser considerada un veritable luxe, ja que comptava amb més de 30 habitacions que es distribuïen pels seus quatre pisos comptant amb la cúpula, 5 cuines, 7 banys i un soterrani-celler. Era una gran construcció cupular d'estil europeista i bizantí. Els materials de la casa van ser acuradament escollits, així com els seus mobles. A més tenia un jardí immens amb arbres frondós, que amb el creixement de Santiago va desaparèixer per donar pas a l'avinguda de Grècia.
Fins fa poc més d'una dècada va viure juntament amb un xofer i una minyona la senyora Elvira Suárez de Mujica, néta del primer propietari de la mansió. La dona va morir el 1997 i la propietat va passar a mans dels seus set fills, que van preferir no residir-hi i deixar-la venda a càrrec de la corredora de finques Charles & Aubry, que no van aconseguir vendre fins a l'any 2005, quan va ser comprada per construir un gran centre comercial.
En diverses ocasions anteriors molts compradors es van interessar per la mansió i prop va estar de ser venuda, però quan volia concretar el traspàs, els nous amos es penedien causa dels comentaris nefastos que circulaven sobre la casa.
 |
| La mansió dels Mujica en 1993 |
Respecte a l'origen de la tètrica fama de la casa, el professor, investigador i periodista Miquel Laborde va escriure la seva història en una de les seves columnes publicades al Diari de Xile.
El 1915, després de la mort del senyor Críspulo Mujica, la casa estava habitada per uns parents de la família, un capità de la marina espanyola anomenat Arnoldo Mujica, la seva dona i un fill de poca edat, comptant a més amb una mainadera que atenia el petit i una serventa. Sembla que el senyor de la casa es va enamorar bojament de la jove mainadera amb la qual va arribar a tenir una filla. Quan la gelosa dona es va assabentar del fet va embogir de dolor, ideant un pla maquiavèl·lic per enverinar a l'amant del seu marit i la petita nounada, producte de la infidelitat. Així amb premeditació, va posar una gran quantitat de verí en els aliments dels dos, que van morir immediatament amb atroços dolors.
El marit en assabentar del terrible succés, va assassinar la seva dona estrangulant-la amb les seves mans per després suïcidar-se penjant-se del sostre a la cúpula de la casa.
A partir d'aquí la mansió va ser habitada pel senyor Octavio Mujica Valenzuela juntament amb la seva família i dos germans, Osvaldo i Oscar, tots dos també amb les seves famílies. Van viure amb bon passar econòmic, ja que l'herència deixada pel senyor Críspulo incloïa 40.000 caps de bestiar.
Els empleats domèstics vivien al primer pis. Octavio Mujica vivia al segon pis, on hi havia també la sala d’estar i el menjador. En un departament posterior situat en aquest mateix nivell, residia Osvaldo Mujica. Finalment, al tercer pis allotjava Oscar Mujica. Des d'allí s'accedia a la cúpula-mirador, últim nivell d'alçada a la casa. La casa va ser abandonada per la família el 1936, passant a residir-hi la néta del senyor Críspulo, na Elvira Suarez de Mújica.
Amb motiu com ja hem dit, que la casa no volia ser habitada pe cap dels seus hereus, es va posar a la venda, però varen transcórrer molts anys fins que no fos venuda. Durant tot aquest espai de temps van ser moltes les enraonies populars que es van formar sobre la mansió, en part motivades per alguns estranys fenòmens que s'hi produïen.
 |
| Yolanda Sultana |
Els hereus davant la impossibilitat de vendre la mansió per la mala fama adquirida i els fets estranys que segons tothom hi ocorrien, van recórrer a la mentalista Yolanda Sultana, que després de conviure-hi uns dies va afirmar que a la casa hi havia un esperit que es negava a transgredir els llimbs dels difunts, atribuint que podia ser l'esperit de jove mare que volia expressar el seu dolor. També el parapsicòleg Carlos Meschi va confirmar que durant la seva estada a la casa havia registrat manifestacions paranormals, com agressives inversions tèrmiques, moviments inesperats dels objectes, així com sanglots semblants al plor d'un nen acabat de néixer, els quals va poder gravar en un magnetòfon portàtil.
 |
| Carlos Meschi |
Més enllà del testimoni d'aquests dos experts parapsicòlegs hi ha altres testimonis que segons s'afirma van ser presenciats pels ciutadans. Al llarg del temps hi va haver manifestacions tant de dia com de nit, fets poc usuals considerant que la casa estava deshabitada i les seves gruixudes portes ben tancades. El més espectacular potser hagi estat una llum freda que es podia albirar algunes nits a l'interior de la cúpula, o els estrepitosos cops que procedien de les parets de la casa, que els veïns podien escoltar des del carrer durant el dia.
Un equip del programa xilè Televisiu "Morandé en Compañia" que estava liderat pel presentador Juan Andrés Salfate, varen intentar realitzar gravacions de vídeo nocturnes a la casona. No va quedar cap registre paranormal explícit a les càmeres, però tots els participants van ser testimonis incrèduls de fenòmens poltergeist molt evidents, com el tancament incontrolat de portes, el descens abrupte de la temperatura a l'estada i una molesta sensació de tenir algú a l'esquena, el que va provocar un atac d'histèria en una de les integrants del grup.
 |
| Fotografia de l'incendi obtinguda de Canal 13 TV de Xile |
Sigui pel motiu que sigui, a les 4 de la matinada del 2 d'agost de 2005, la casa va cremar inexplicablement, ja que feia molt de temps que allà no hi havia gas ni electricitat, que casualment hagueren pogut provocar l'incendi. D'altra banda es va descartar la possibilitat que algun indigent hagués causat l'incendi involuntàriament. A part que portes i finestres estaven completament tancades, ningú, absolutament ningú hagués volgut passar una nit a l'interior de la casa.
Van ser deu les dotacions de bombers amb un total de 150 efectius que van participar en l'extinció de l’incendi. El comandant Dennis Cohn del Cos de Bombers de Santiago, va manifestar la seva estranyesa afirmant que l'incendi havia pres proporcions extraordinàries, com si totes les dependències de la casa haguessin cremat al mateix temps, semblava que l'aigua que s'abocava sobre el foc no produïa cap efecte sobre les flames, al contrari, com si aquestes s’avivessin amb més virulència. El foc com si es tractés d'un propòsit, va consumir ràpidament cada part de la mansió, fins a deixar-la en ruïnes.
Davant d'aquests esdeveniments el Departament d'Estudis Técnics de Santiago, va obrir una investigació sobre els fets, sense que fins a la data s'hagi pogut obtenir cap conclusió.