El cas de l'agressor invisible

Quan aquell dia d’estiu de 1958 en Mateu Puig i en Josep Sanalla veïns Romanyà de la Selva (Girona) de 62 i 64 anys respectivament, varen sortir al matí a caçar guatlles, mai haurien pensat que serien els protagonistes d’un fet insòlit que donaria molt de parlar. Anaven a un camp de blat a prop del poble, on com en altres ocasions sabien que allí hi  trobarien els ocells.

Aquell matí havien estat de sort, havien arribat els primers i s’havien situat en un lloc privilegiat. Davant seu a uns quinze metres es podia contemplar perfectament tota l'extensió del camp de blat, darrere mateix del camp tornava a començar el bosc. Es presentava un dia calorós malgrat que el sol encara no havia sortit. No tenien pressa, esperarien pacients que s’anés aixecant el dia i els ocells comencessin a volar.

No feia encara mitja hora que estaven en aquella posició quan varen observar que de sobte al fons del cap de blat alguna cosa es movia. Una gran quantitat de guatlles i d’altres ocells sortia volant espantats en totes les direccions. A mesura fitxaven la vista, es podia observar que el que possiblement hauria de ser alguna bèstia, començava a entrar pel camp de blat des de la part oposada.  La cosa que avançava obrint-se pas hauria de ser alguna cosa ben gran, ja que es veia el blat doblegar-se a cada cantó i darrere seu quedava el blat xafat.

Els dos caçadors varen comprendre que allò que anava en direcció a ells podia tractar-se d’un porc senglar adult de grans dimensions, així que ràpidament varen substituir els cartutxos de perdigons per uns de bala. Cada vegada veien com el blat es xafava més a prop seu, però no veien que era el que produïa aquell enrenou. Estaven tensos amb les armes apuntant mentre que el que fos s’apropava cada vegada més.

Josep Sanalla

En un moment donat, allò que avançava va arribar al començament del camp, justament on es trobaven els dos caçadors. Es veia perfectament el blat doblegar-se a cada cantó davant d’alguna cosa que s’estava obrint pas i que deixava el blat completament xafat darrere seu. Sense pensar-ho dues vegades i sense veure contra que disparaven, els caçadors varen fer ús de les seves armes obrint foc contra allò que no podien veure que anava contra ells. Un, dos, tres, fins a quatre trets es varen sentir aquella matinada.

Incrèduls miraven cap al lloc on havien disparat, davant deu el blat s’arremolinava cap a un cantó i cap a l’altre, quedava xafat de tot arreu, sentien el soroll que produïa el blat en moure’s però no veien res. De sobte Josep Sanalla va notar com alguna cosa el copejava al seu cantó dret i sortia disparat uns metres més enrere, el seu company Mateu Puig cridava de dolor mentre el seu peu dret quedava atrapat entre el terra i alguna cosa que tenia damunt que l’apressava però que no es veia. 

Com varen poder van retornar al Land Rover i pel seu propi peu varen anar a l’hospital Trueta de Girona on varen ser atesos de les ferides. Segons l’informe mèdic efectuat, Josep Sanalla presentava tres costelles trencades, ferides i contusions al braç i a tot el seu costat esquerre, de les quals va trigar dos mesos a sanar.

Peu de Mateu Puig

Mateu Puig va haver de ser intervingut d'urgència de fractures múltiples al seu peu dret, tenia pràcticament el peu xafat. Al cap de seixanta dies  les ferides havien sanat i va poder recuperar part de la mobilitat del peu.  Quan els dos caçadors varen informar a la Guàrdia civil de Girona dels fets que havien passat, aquest després de sentir que havien estat atacats per una cosa invisible varen qüestionar la seva veracitat, fent constar a l’informe que possiblement en un estat etílic els dos caçadors haurien pogut caure i ser envestits pel seu propi vehicle tot terreny, d’aquí el resultat de les ferides. El Cas va quedar tancat i no es va fer cap investigació.

Al poble de Romanyà, els dos caçadors eren considerats com a persones respectables i de total confiança. En cap moment ningú va acceptar la versió donada per la Guàrdia Civil i ningú va dubtar de la seva paraula.

Arran d’aquests fets, un pagès veí del poble va explicar el que li havia passat unes setmanes enrere,  assegurant que no ho havia comentat abans perquè no li havia donat importància:

"Em trobava assegut al porxo contemplant els estels que sorgien per sobre la cresta de les muntanyes. El silenci era aclaparant i només es podien sentir els grills i les granotes del pantà. De cop i volta veia els  estels amagar-se successivament d’esquerra a dreta. Desapareixien només un moment i només algunes al mateix temps. Era com si alguna cosa en moviment s’hagués interposat davant de mi i elles, però no podia veure res”.

Durant uns dies els diaris locals anaven plens d’aquesta notícia, després amb el pas dels temps es va arribar a oblidar. Diuen que només els dos caçadors en la seva condició d’avis,  ho comentaven molt de tant en tant al cafè del poble.

Per aquest motiu no voldrà dir que perquè no puguem veure un objecte, ni puguem sentir el soroll que provoca no existeixi. Per posar un exemple esmentaria el cas d’una esponja plena d’aigua calenta; l'esponja és la part sòlida, l’aigua la part líquida i els vapors que desprèn la part gasosa. Aquest són els tres estats de la matèria física, el quart el percebríem amb el tacte, quan en acostar la mà notaríem la calor que emet l'esponja i que ha passat inadvertit, perquè encara que no hem vist ni hem sentit la calor de l'esponja, la calor existeix.

I és que malgrat  els avenços científics actuals, encara existeixen fets insòlits en què la ciència no pot trobar cap explicació lògica, atribuint el fet al què s’anomenen Fenòmens ocasionals.