El forat de Mel Waters

Mel Waters al costat del polèmic forat

Tot va començar l'any 1997, en un poblet anomenat Manastash Ritge (Washington), un lloc envoltat de muntanyes i només accessible en automòbils tot terreny. Mel Waters era propietari d'un àrid terreny de diverses hectàrees. Un dia que estava recorrent la seva propietat, va trobar un forat enorme que no havia vist mai. El forat tenia uns tres metres de diàmetre, perfectament traçat. Mel va mirar cap a l'interior del forat, però no es veia el final. Per curiositat, el que va fer va ser llençar una pedra per saber la fondària, però no va sentir el soroll de la pedra en tocar el fons. Mel va tornar a tirar una altra pedra, aquesta vegada més grossa, però tampoc va tenir cap resposta. Estranyat, Mel va agafar una pesada roca i la va tirar forat avall. Sentia el soroll de la pedra xocar a la paret, no obstant això, no va sentir el soroll de la roca en tocar el terra. 

Mel va arribar a comprar cinquanta metres de corda per veure si podia esbrinar la profunditat del forat, però amb sorpresa, veia com la corda baixava sencera sense trobar el final. 

Un dia en què Mel estava al bar del poble va explicar aquest succés a un veí, el qual li va dir que abans d'heretar el terreny, alguns veïns coneixien l'existència d'aquell forat. En realitat, aquell forat era un lloc on tothom i abocava tota classe d'objectes, fins i tot, cavalls, vaques i tota classe d'animals morts, ja que se sabia que el forat era molt profund, i deien que aquell forat mai s'omplia. A partir de llavors, l'interès de Mel pel forat va anar creixent.

El primer de l'esquerra és Mel, amb alguns voluntaris

Van passar els dies, i Mel acostumava sovint a anar al forat acompanyat d'amics i persones del poble que sentien curiositat per resoldre aquell misteri. Un dia va fer un encàrrec a la ferreteria del poble, consistent en un fil continu de niló resistent de 24 quilòmetres de llargada. El que van fer va ser lligar una peça d'un motor vell d'una bomba de regadiu a l'extrem de la corda, i fer-lo baixar a poc a poc des de la boca del forat. Però la sorpresa de tots els assistents a aquesta prova fou majúscula, quan al cap d'una estona van veure que el fil de niló quedava tens pel pes, i que ni tan sols havia tocava el fons. 

La història es va propagar per tot el país, Mel parlava obertament de la seva experiència i les persones que l'havien acompanyat, explicaven aquell fet en bars, restaurants, barberies i a tot arreu. Fins i tot, Mel va ser convidat al programa radiofònic "De costa a costa", on va explicar amb detalls el que estava passant amb aquell forat.  D'aquesta manera Mel es va assabentar que aquell forat havia estat allà en aquells terrenys tota la vida, fins i tot abans que el poble fos construït. Mel va rebre el suport de tothom, però aquest va ser el seu pitjor error, quan la història es va popularitzar.

Al cap de pocs dies, una nit, mentre mel estava mirant un programa televisiu van trucar a la porta de ca seva, i uns homes es van identificar com a autoritats del govern federal dels Estats Units. Els homes van anar directe al gra, i van oferir a Mel una suma important de diners per la compra d'aquells terrenys àrids. Mel no es va oposar, però va demanar temps per pensar-s'ho. El que  no volia era que l'estafessin i volia treure un preu just per aquells terrenys. Sabia que si el govern el volia comprar seria per algun motiu en concret, i la veritat era que li oferien molts de diners. 

Finalment, els representants del govern, després d'esperar alguns dies, el van obligar a acceptar les seves condicions. Amb la suma rebuda, Mel Waters va ser "convidat" a anar a viure a Austràlia, on a parir de llavors se li va perdre la pista.

Cal dir que en aquells temps Google Earth no existia, però, en canvi, sí que hi havia un servidor anomenat "TerraServer",  que mostrava fotografies per satèl·lit dels Estats Units.

El Forat de Mel Waters a través de TerraServer. Observis la zona  censurada

Molts curiosos van intentar obtenir una fotografia via satèl·lit de la propietat de Mwl Waters a través del servidor TerraServer. Quan ho van aconseguir, es van trobar amb la sorpresa que a les coordenades on hi havia de constar el forat estaven censurades, i que en el seu lloc hi havia un rectangle blanc, que tapava tota l'evidència del forat. 

Fotografia actual aconseguida amb Google Earth

Actualment, el forat de Mel Waters es pot observar a través de Google Earth, on es pot observar que es tracta d'un vulgar forat sense cap protecció, només hi han ficat un senzill filferro de punxes al seu voltant. El que ningú s'explica, és l'interès que tenia el govern dels Estats Units per aquell forat l'any 1997, i la gran suma que van arribar a pagar perquè Mel Waters abandones la seva propietat.