La casa Bayón de Rayán

Sense dubtes, el cas de la família Bayón és un dels casos més evidents de Poltergeist ocorreguts a Espanya, els fenòmens registrats a la casa d’aquesta família varen ocupar l’atenció de tota una població durant molt de temps. El Rayan és un grup de masos que pertany a la parròquia de Moreda en el Consell d'Aller a Astúries, es troba ubicat a la serralada d’Aramo a 400 metres d’altura. Lloc on la família Bayón es va traslladar a principis del segle XX a viure per treballar a la mina. En aquella època Rayán comptava amb uns 50 veïns que treballaven a les mines i conreaven el camp, avui dia només hi queden quatre famílies.

Els fenòmens foren registrats a la casa de la família Bayón, la parella formada per Eusebio Bayón i Concepción González, van començar el 1915 arran del naixement de Juan, tretzè fill de la parella. Els fenòmens sempre ocorrien al vespre i solien durar des de la una fins a les quatre de la matinada, gairebé diàriament. S'escoltaven grans cops a les parets i portes de la casa sense motiu aparent seguits de lamentacions i gemecs. Els llums s'encenien i s'apagaven soles, les portes i finestres s’obrien i es tancaven i a les golfes se sentia els passos d’una presència, però allí dalt no hi havia ningú.

Els fenòmens en lloca d’amainar cada dia anaven a més i a vegades eren tan forts que molts dels objectes que havien emmagatzemats a les golfes, apareixien al segon pis de l'habitatge. Totes aquestes situacions  provocaven autèntic terror a aquesta família. Però sens dubte un dels fenòmens que més por els va donar a Concepción i la seva filla Soledad, va ser el moviment d'un santcrist, que va començar a moure sol i va sortir disparat contra la paret de davant.

Soledad de 90 anys mostrant la foto de la seva mare i la tia

A l'habitació on estava el bressol amb el petit Juan, Concepción tenia una calaixera plena de rosaris i escapularis. De vegades quan Concepción anava a veure el nen es trobava aquests sobre el nadó formant una creu i en algunes ocasions penjats de les seves orelles. El bressol sempre estava en continu moviment bressolat per unes mans invisibles, en una ocasió un amic de la família va acudir per intentar subjectar el bressol, però els moviments eren de tal violència que el va desplaçar  acabant per tirar el pobre home a terra. En una altra ocasió, el bressol del petit Joan va quedar cap per avall i els presents van comprovar terroritzats que el nen, el qual dormia plàcidament desafiava la llei de la gravetat.

Tot el poble era conscient dels sorolls i esdeveniments d'aquesta casa. Encara que cada nit acudia algun veí a ajudar-los sempre eren testimonis impotents del que passava dins. Ningú podia donar fi al fenomen, la casa va ser coneguda per tots com "La casa de la por". Fins i tot a la guàrdia civil anava infinitat de nits a fer guàrdia dins i fora de l'habitatge, convertint-se així en privilegiats testimonis dels successos paranormals del que en aquella casa ocorria. En més d'una ocasió, els veïns del poble que els acompanyaven en les tasques de vigilància, fugien espaordits quan començaven els fenòmens. El cas va arribar a la premsa i molts grups espiritistes de llavors es van desplaçar a la casa de la por i la gent del poble veia com cada dia durant mesos s'acostava a la casa un capellà de llargues i pesades sotanes a realitzar exorcismes, però no hi va poder fer, i els fenòmens varen continuar.

Una nit Concepción es trobava descansant al costat del seu marit en una de les habitacions del primer pis, quan va sentir que una veu de procedència desconeguda la cridava pel seu nom. Eusebio, mort de terror, va encendre un llum d'oli i va veure com la seva dona s'aixecava del llit. Concepción, decidida, li va dir que havia d'acudir a la crida ella sola, ja que es tractava d'una oportunitat única per saber d'una vegada per sempre el malson que estaven vivint. Poc se sap el que va viure aquella dona. Únicament li va explicar a alguns dels seus familiars que es va topar amb una figura translúcida i lluminosa d'aspecte humà, de la qual va sorgir una imponent veu que li va ordenar agenollar-se.  



Les germanes Catalina i Concepción

Segons sembla, l'«entitat» i la dona van mantenir una llarga conversa, de la qual aquesta mai va revelar el seu contingut. Potser l'aparició li va confiar quina era la seva identitat i la raó per la qual provocava tan inusuals fenòmens. Els seus familiars sí que saben, per boca de Concepción, que en el moment que va acabar l'intercanvi de paraules, la dona va perdre el coneixement. Eusebio davant la tardança de la seva dona, va prendre la decisió d'entrar a l’habitació d'on procedien les veus. Allà es va trobar a Concepció a terra. Després reanimar-la, ella l'únic que li va dir és que havia d'anar a Camplongo, un poble de Castella, per encarregar unes misses i posar unes espelmes a l’altar. Va afegir que mai podria revelar els detalls de la conversa amb l'estranya entitat, perquè en cas contrari els fenòmens retornarien a la casa, fins i tot amb més violència. Concepción González va complir les seves promeses i els fets van deixar de produir.

Concepción va morir  als cent-tres anys, sense que hagués revelat a ningú el seu secret, ni tan sols als familiars més íntims.  Però ja al final dels seus dies, se li va escapar comentar a la seva filla Soledad que l'origen dels fenòmens eren atribuïts a unes misses que la seva germana Catalina va demanar en la seva última voluntat i que Concepción mai va fer complir. Sembla que la difunta germana reclamava el que Concepción li va prometre abans de morir.