Tot va començar quan es va comprar la casa i es van fer reformes a tot el seu interior. Els primers dies d'habitar-la, el seu no propietari Robert Mathews, manifestava que durant la nit sentia sorolls a les golfes, cosa que es va atribuir a què possiblement hi haguera ratolins. L'esquer per a rates que hi posava quedava intacte, mentre que els sorolls, semblant en rodolar d'una poma per sobre el terra de fusta, es repetien cada nit.
Un dia Mathews, amb ajuda del professional que va fer les reformes, van connectar el disparador automàtic d'una càmera Nikon, carregada amb pel·lícula Kodak d'alta sensibilitat 400 Asa, al sistema sensorial d'una alarma volumètrica i al mateix temps, a una bateria de llums al·lògenes.
A la tercera nit la càmera es va posar en marxa diverses vegades, on es van obtenir diverses fotografies. Mathews, després de veure les fotografies aconseguides, va voler esbrinar la història de la casa i quins havien estat els seus habitants, per si hi pogués haver una relació amb aquestes incidències.
La casa havia estat tancada durant molts anys, fins que Thomas Fleming la va heretar, i aquest la va posar en venda, i que al mateix temps fou comprada per l'actual propietari Robert Mathews.
 |
| Una altra de les fotografies obtingudes |
Mathews, va fer netejar i condicionar el que eren les golfes. Es van llençar tots els objectes que amb el pas dels anys s'havien anat acumulant, es van substituir les fustes velles, es van envernissar parets i terra, A partir que es va acabar les obres de reforma de les golfes, els sorolls mai més es van tornar a manifestar. La part alta de la casa era l'únic lloc que no s'havia reformat.
Aquest és sense dubtes, un dels testimonis gràfics més impressionants, d'una figura corpòria obtinguda en fotografia.